Una vida de fil i agulla

Pepita Matas ha estat des de 1999 i fins enguany la modista del teatre Principal de Palma. La mallorquina es retira ara, després de 10 anys vestint personatges

Laura AcedoPalma16/02/09 0:00

Tan important com les llums, la interpretació, el so i l’escenografia, el maquillatge i la perruqueria ho és el vestuari dels actors i les actrius per donar veracitat al personatge que interpreten. Al teatre Principal de Palma, rere el fil i l’agulla, ara convertit en màquines de cosir més o manco industrials i modernes, hi ha un nom: Pepita Matas. Poc podia imaginar la mallorquina, quan es presentà voluntària a l’escola, a 13 anys, per ajudar a cosir a la casa Modas Pino, que gairebé cinquanta anys després seria la modista del Principal. Amb una llarga trajectòria rere la màquina de cosir, Matas s’endinsà el 1999 en el món de l’espectacle: el seu lloc de feina era la sastreria d’un teatre amb un gran volum de produccions pròpies que ara, deu anys més tard, veu com es jubila. "Llavors érem cinc persones a la sastreria del Principal i ens ocupàvem de tot el vestuari i els complements d’obres tan representatives com Carmen, Turandot, Aida, Tosca i El sastre del amor" assegura Matas.

Una dècada darrere les bambolines dóna per a moltes anècdotes. Matas recorda ara entre rialles un incendi que va patir el vestuari de l’òpera Carmen el mateix dia de la funció, al pati de la Misericòrdia. "Va ser desesperant, els bombers ompliren la roba d’escuma i vam passar un dia intentant reparar-ne els desperfectes. Finalment, i amb l’ajuda de molts amics, ens en vàrem sortir". Matas recorda cadascuna de les seves puntades, però "el vestuari de La Cenerentola té alguna cosa especial, perquè fou la primera obra en la qual vaig participar", indica . La sastreria del teatre Principal de Palma ja troba a faltar Matas, que assegura que continua cosint disfresses per als néts. Ara l’espai escènic haurà de cercar una nova modista. Si la crisi li ho permet, és clar.