Montalbán sense caràcter

Barcelona recorda l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán amb la inauguració d'una plaça que és titllada de “freda i dura” pels seus amics

Sebastià BennàssarBarcelona04/02/09 0:00

Menjar bé o menjar malament és una qüestió cultural. Menjar o no menjar és una qüestió de diners. La frase de Manuel Vázquez Montalbán és una de les múltiples que hi ha a la plaça que des d’ahir du oficialment el seu nom a la ciutat de Barcelona. Probablement aquestes frases, que inciten a llegir la seva obra, són l’única cosa bona que té aquesta plaça dura, de pedra, sense ni un sol arbre, una plaça que sense cap mena de dubte no hauria agradat gens al creador de Pepe Carvalho. "Vázquez Montalbán, periodista i escriptor", diu la placa que va descobrir ahir el batle de la ciutat, Joan Hereu, que va elevar el to habitual de les seves intervencions públiques per passar de lamentable a regular, fins i tot a acceptable. Alguna cosa se li degué aferrar de la gernació intel·lectual que va tornar a ser fidel al mestre, a l’amic, a l’hora de retre-li homenatge.

Manuel Vázquez Montalbán ja té la seva placa a Barcelona, i en concret al Raval, el barri de la seva infantesa, que segurament no reconeixeria. En aquests temps, la Ciutat Comtal ha emprat el temps per reconvertir-se en meca de la multiculturalitat. Així, vora de pisos on es continuen hostatjant immigrants en condicions inhumanes –i on alguns es dediquen a donar suport al terrorisme islàmic–, s’hi alcen botigues de luxe, museus i fins i tot un hotel circular. La plaça de Montalbán és un elogi al ciment, al vidre, al metacrilat i a l’alumini. No té res de Raval i no fa olor de res.

Abans de la inauguració, un grup de guàrdies urbans va fer desistir algunes prostitutes i okupes d’acostar-se al grup d’Hereu, Maragall, Marsé, Raimon, Rosa Regàs, Xavier Folch, Eduardo Mendoza i altres, capitanejats per la gran Carmen Balcells. Així i tot, una d’elles, Rosa Pérez, explica a una càmera de televisió que "he pujat cap amunt, m’he vestit de senyora i he vingut aquí a retre homenatge a Manolo, el millor escriptor que ha donat aquest país. Ell i González Ledesma són els únics que ens han entès a nosaltres, les putes".

Des de l’estrada parlà Anna Sallés, la vídua de l’escriptor. És un acte dur, difícil per a ella, que acaba reclamant que "Manuel estigui en el record de tots i que se’l llegeixi". Després arriba el torn de la seva amiga Maruja Torres. No té manies per criticar l’indret i assegura que "Manolo detestava les places dures". Parlà com a supervivent i va qualificar la pèrdua com "una amputació". Montalbán ja formava part de la ciutat de Barcelona, ara n’és topònim. Al costat hi ha un hotel de luxe on dormir-hi una nit costa bastant més de 100 euros. També hi ha Casa Leopoldo, un temple de la gastronomia. És on es fa el refrigeri postesdeveniment. Montalbán hi anava perquè era barat. Ara el menú costa 50 euros més l’IVA. Definitivament, no li hauria agradat aquesta plaça.