Pinzellades per l'homenot

Pintura, gravat i serigrafia recorden el vessant plàstic de Damià Huguet acompanyat de les lletres de Frontera

Francesca MaríPalma16/12/08 0:00

Damià Huguet era un home de contrastos. Autodidacte convençut, l’homenot campaner va eixamplar el seu ventall cultural a vessants artístics ben diversos. Les lletres versades han estat el camp més conegut, però Huguet també llaurà l’art del cinema, la fotografia i la plàstica. Precisament, aquest darrer art és el que es reconegué ahir al Taller 6a de Palma. Una carpeta d’obres gràfiques recorda, des d’ahir, l’ampli bagatge que tenia l’escriptor. Han estat els seus amics Albert Ràfons, Andreu Terrades, Antoni Mas i Guillem Frontera els que li han retut l’homenatge amb un conjunt d’obra gràfica i literària que prevaldrà en el temps. Sentirem més enllà de les hores el perfum de la seva absència, recorda Guillem Frontera a l’inici del seu text literari titulat Damià. Un altre amic, Andreu Terrades, ho fa amb una serigrafia del rostre de l’escriptor amb les faccions ben marcades. "Damià ja no hi és, però la seva presència perdura en l’esperit d’aquesta terra", explicà.

Tenc set de tu i bec ginebra. Aquest és el vers que Antoni Mas ha escollit per a la seva litografia d’homenatge. Una frase de lluita del seu primer poemari que "ha traspassat els temps", assegurà Mas. Per la seva banda, Guillem Frontera definí aquesta carpeta d’obra gràfica com el final d’un cicle just després de publicar les obres completes o portar Esquena de Ganivet al teatre. L’altra imatge que evoca l’univers d’Huguet és veu reflectida en un gravat d’Albert Ràfols com a símbol de la internacionalitat. "Aquesta era la manera d’entendre les coses de mon pare, una actitud personal davant la vida", explicava el seu fill Biel Huguet, qui remarcà també que tal vegada la feina de Damià no fou del tot reconeguda dins la societat.

Tanmateix, la memòria de l’autor d’ofici de sords encara és ben vigent, malgrat faci ja dotze anys que partí. Així i tot, no val badar, "en aquest país és molt bo de fer desaparèixer o ser oblidat", recordava ahir Guillem Frontera. D’aquí surt l’homenatge que el seu fill Biel i alguns amics li han volgut retre a través de la plàstica, perquè com digué Terrades "és bo recordar DH per saber que aquesta possibilitat d’existir és real".