Ser una científica jueva

Ana Díaz, directora del cicle de conferències Dones jueves rellevants, va fer ahir al CaixaFòrum la primera xerrada, centrada en les investigadores d'aquesta religió

Arnau BusquetsPalma22/10/08 0:00

Ahir el CaixaFòrum donà el tret de sortida al Cicle de Conferències Dones jueves rellevants, que se celebra cada dimarts fins dia 11 de novembre. La primera de les quatre xerrades programades la va fer la directora del cicle, Ana Díaz, i se centrà en les científiques jueves destacades. Segons explicà Díaz a dBalears, històricament les investigadores jueves han hagut d’enfrontar-se a una doble exclusió: ser dones (allunyades de l’aprenentatge durant segles per totes les religions) i jueves (perseguides arreu). A més, la interpretació jueva del Nou Testament perpetuava l’educació en hebreu exclusivament masculina, i el confinament de la dona a tenir cura de la llar.

Així, malgrat que la primera figura destacada fos Maria ‘la jueva’ al segle II, fins al segle XX les jueves dedicades a la ciència foren poques. Però des de la primera entrega del Nobel el 1903, 5 de les 12 dones que han rebut Nobels científics eren jueves. La majoria d’elles (quatre) l’han rebut en la categoria de medicina. Segons Díaz, això es deu a "l’amor per la vida" de les dones, que les ha fet propícies a dedicar-se a aquesta disciplina.

Díaz, que és titular de matemàtica aplicada de la Universitat Nacional d’Ensenyament a Distància, diu que una de les característiques de les científiques jueves més importants és que la majoria no van abandonar el seu paper d’eix de la vida familiar. L’exemple més significatiu és el de Rosaly Sussman Yalow, premi Nobel de medicina el 1977. Sussman va pactar amb el seu marit alliberar-se de certes tasques domèstiques per poder centrar-se en la investigació, sense abandonar la feina que tenia com a la dona jueva: mantenir la tradició i tenir cura de marit i dels fills.