“M'estic acostant perillosament al monocrom"

Una selecció de quadres, alguns d’ells inèdits, que mostren l’evolució del pintor cap a una pintura cada pic més monocromàtica. "Sent una necessitat reductiva cap a la claredat i la presició. En aquesta cultura de grans missatges on som, un ho pot assumir de diverses maneres, jo vull fer net i que la meva pintura sigui com un espai de reflexió i de silenci", explica l’artista que reconeix: "M’estic acostant perillosament al monocrom".

Observant el món des del seu estudi a la Costa d’en Blanes, davant la mar, Bauzà plasma el pas del temps, les estacions i les sensacions que en ell es produeixen amb una única matèria primera: el color. "Faig servir el color com a llenguatge, en estat pur. No m’agraden les mescles. Vull la pintura, pintura. Res més". Jardí de tardor, groc d’abril, vermell de juny, blau d’estiu són alguns dels colors que Bauzà exposa a la seva obra. Una pintura que pot semblar simple a primera vista però que amaga darrere una complexitat que pot portar l’artista a treballar en una mateixa tela durant anys. La retrospectiva, estructurada cronològicament, mostra des de l’evocació a una naturalesa taoista, homenatges a pintors com Miró o Antonello da Mesina fins a la més pura abstracció del color mental.