Issa Touma, Imad Saeed i les nits d'Alep

El doctor Imad Saeed, a l'esquerra, amb el fotògraf Issa Touma en un restaurant armeni d'Alep (Síria).

dBalears03/05/08 0:00

És bevia arak, cervesa i vi. De dia Alep era una ciutat amb un ritme de treball constant, però quan arribava la nit i els carrers quedaven deserts, els restaurants s'omplien de colles d'amics que allargaven les hores. Allà no es demanaven plats individuals: les taules quedaven cobertes amb tota casta de menjues perquè la gent que s'hi asseia pogués anar picant un poc de cada cosa. I sempre la cerimònia de l'arak, amb l'aigua i els glaçons per donar color lletós al destil·lat transparent. Jo em proveïa de bons vins libanesos (normalment Château Ksara) que trobava a un carreró situat prop de la Torre del Rellotge. Compartia taula amb Issa Touma i Imad Saeed, dos amics de les nits alepines que arreu es trobaven amb coneguts.

Issa Touma tenia una molt bona sèrie fotogràfica dedicada als sufís. Per això havia visitat moltes vegades una població situada prop d'Alep i, gràcies a l'amistat amb la gent del lloc, havia aconseguit conèixer molt bé els ritus, festes o celebracions sufís. Aquest treball, en blanc i negre, s'havia exposat molts cops i no era difícil trobar-lo per la xarxa d'internet. Només faltava recollir-lo en un llibre, ja que aconseguir un original fotogràfic no estava a l'abast de tothom. Finalment treballava en una altra col·lecció on volia donar testimoni de la convivència de la gent amb la variada iconografia del màxim mandatari del país. Imad Saeed era metge, i fou ell qui em confirmà que les cicatrius que tenia al ventre un jove que havia fotografiat a Damasc es devien als talls que s'havia fet expressament per passar de la cel·la a la infermeria. A Imad li agradava la poesia, la música i, com a tots, la vida lliure de la nit.

Ens trobàvem al restaurant Al-Andalib, que ja coneixia des de feia més d'una dècada, o a un d'armeni situat a la sisena planta d'un edifici que, dins aquelles nits d'Alep, em semblava que estava aixecat al final d'un laberint. De la passió musical d'Imad me'n va quedar el testimoni d'un preciós cedé domèstic amb les interpretacions al llaüt de Mourin Gannam i un altre d'Om Kalsoum cantant Omar Khayam. De la sèrie sufí d'Issa Touma dues impressionants fotografies de la sèrie sufí. Ara, amb el dia a dia lluny d'Alep, quan cal recordar i fer reviure la memòria, puc escoltar la música i mirar les fotografies tot pensant que el viatjar és anar vivint a llocs que t'agraden. Si es fa així, sense pressa, serà la confirmació que et trobes viu. Com els amics i les nits d'Alep. I tantes altres coses.