Santayana a Alemanya (1946)

«Algun consell ja oblidat em dugué el 1886 a la ciutat alemanya de Göttingen, amb la idea d'aprendre una miqueta més d'alemany. Allà vaig viure a una pensió governada per Frau Pastorin Schlote, la qual filla, ja majoreta, sabia anglès i donava lliçons d'alemany als hostes estrangers. En vaig aprendre prou, de seguida, per entendre els professors i per a la conversació convencional: però no hi havia ningú amb qui hagués pogut començar una conversa, i amb la meva antipatia vers tot allò que és monòton, em vaig posar a desxifrar, jo tot sol, amb ajut d'una gramàtica i un diccionari, llibres que valia la pena llegir. Vaig fer alguns progressos per a les finalitats perseguides, però sense capbussar-m'hi, i la meva llengua mancà de la destresa necessària i les meves inflexions seguiren essent inexactes. Dos o tres mesos després, a Berlín, la meva patrona i els seus amics estaven parlant de mi, quan la seva filla va fer notar que jo estava dins la meva cambra i els podia sentir a través de la porta, de poc gruix. La mare va exclamar que no m'entenia i es va estranyar de la meva vida de solitari, que me n'anava a passejar tot sol i que la resta del dia el passava treballant dins la meva cambra. Jo sí vaig entendre tot el que deia, però a l'hora de conversar em veia perdut. I el meu càstig fou que mai vaig aprendre bé l'idioma. Entre deu i vint anys després vaig fer diversos viatges de vacances a Alemanya. Foren, en part, actes de contricció per fer malbé les meves juvenils avinenteses... A la darrera de les meves visites la vaig anomenar peregrinatge goethià, perquè vaig anar expressament a Frankfurt i a Weimar a visitar les llars d'infantesa i vellesa de Goethe.»