El frare assassí (1668)

Miquel Ferrà i Martorell07/03/08 0:00

Podria semblar un relat novel·lesc, una història negra nascuda de qualsevol cervell amb calentors i, tanmateix, els fets són reals i pertanyen al bagul de cròniques macabres, que tampoc aquí a l'Illa, no ens manquen en cap moment. El cronista defugí d'escriure el nom del clergue delinqüent per no fer mal a la congregació que l'havia allotjat. Un dia de març un religiós, diuen si seria dels mínims, era detingut pels algutzirs reials i empresonat. L'acusaven de la mort de Francesc Truyols, aristòcrata, terratinent, comerciant i home molt respectat. L'escàndol va anar de boca a boca i tothom demanava un càstig exemplar. Havien descobert dins l'alcova o cel·la del monjo el ganivet de caçador amb el qual hauria tallat, tall rodó, el coll de la víctima. Segons el que es comentava en veu baixa pels carrers de Palma, havia quedat en evidència, davant dels jutges, en sessió tancada, que fra X havia mantingut relacions il·lícites amb l'esposa de l'honorable Truyols i que en el crim hi havien intervengut, a més del frare i la dona adúltera, un germà d'aquesta i un delinqüent habitual. Després de degollar-lo, el soterraren a un hort que hi havia prop de la porta Nova, dins el recinte murallat. La feta commocionà tot l'estament

religiós de l'Illa i la justícia no va perdre temps. Primer de tot penjaren a la plaça de Cort els tres col·laboradors en l'assassinat: l'esposa del mort, el cunyat i el delinqüent habitual. Mentrestant, el frare era tancat a la torre de l'Àngel, del palau de

l'Almudaina. Tanmateix, el frare era més destre i més intel·ligent del que molts es pensaven i fugí de la presó. Potser també que des de fora rebés l'ajut d'algú. Diuen que potser comprà la seva llibertat. La qüestió és que va prendre el vol i que els seus guardians restaren amb un pam de nas abans d'esser destituïts dels seus càrrecs. En aquells dies s'havia comentat que els calabossos de la torre de l'Àngel eren els més segurs de Mallorca. Sia com sia, l'assassí travessà la vila baixa, per Santa Creu, sortí, ningú no sabia com, puix que hi havia control a totes les portes de muralla, al camp de Santa Catarina i des d'allà es dirigí, més fresc que una lletuga, a Porto Pi. Pujà a una barqueta que el translladà a bord d'un vaixell de vela i viatjà fins a Alacant, on novament trepitjà terra. Encara va tenir barra de fer un llarg itinerari, de convent a convent, per la zona costanera, quan encara la notícia del crim no havia transcendit a la Península. Seguí, més enllà dels Pirineus, pel migdia de França, i havent entrat a Itàlia, no es va turar fins a Roma. Amb documents falsos i canvi de nom, continuà amb la seva vida de frare a la Ciutat Eterna. Tanmateix, havia deixat petjades, puix que l'Ambaixador d'Espanya el descobrí i fou detingut. Ben custodiat, el dugueren a Nàpols i des d'allà, un vaixell el portaria engrillonat a Mallorca. Pujà a bord. El tancaren a pa i aigua dins la part més fosca de la nau. El segon dia de navegació, quan algú li duia el menjar, trobà només això: fosca.

Debades el cercaren...