The weird tales (1923)

Dins aquell món del «pulp book», el llibre econòmic dels anys difícils, la literatura de quiosc nord-americana, els Weird Tales marcarien en el públic lector una llarga i fructífera etapa. Ho duia a terme l'editorial d'Edwin Baird i tanmateix la literatura «formal» hauria de restar en deute amb ell per haver descobert alguns dels millors autors d'entre guerres i d'abans de la Gran Guerra Europea com són els casos d'H.P.Lovecraft, Robert Howard, C.L.Moore, Clark Ashton Smith, Edmond Hamilton, E.Hoffmann Price... Fins i tot el dramaturg Tennessee Williams hi publicà un dels seus primers treballs. Els Weird Tales, amb coberta il·lustrada a tot color, proclamats com «the unique magazine», eren d'aparició mensual, tenien un preu de vint-i-cinc centaus de dòlar i oferien relats dels que a Mallorca en deim «de por». Eren, efectivament, en una primera etapa, narracions inspirades en els aspectes macabres i horribles, però amb el temps passaren a l'àmbit de l'epopeia fantàstica. Comptava amb molt bons dibuixants, com era el cas de Hugh Ranion i la nòmina d'escriptors que hi col·laboraren es va fer llarguíssima: Murray Leinster, Seabury Quinn, Otis Adelbert Kline, H. de Vere Stacpoole, Frank Belknap Long, Ray Cummings i fins i tot algun militar com el sotstinent Edgar Gardiner. Els arguments, un entreteixit de botxins medievals encaputxats, criatures monstruoses dels boscos, cementiris abandonats, criptes misterioses, soterraments en viu, crims de tota mena, visions fantasmagòriques, actes de fe inquisitorials i, com diria mossèn Alcover, bruixes, bruixots i follets, paratges terrorífics...