Una visió de Raixa (1969)

16/02/08 0:00

Escrivia Cayetano Luca de Tena: «El gran safareig de Raixa és un dels seus majors atractius. Diuen que ja hi era quan vingueren els cristians. Té quasi cent metres de llargària, devuit d'ample i set de profunditat. L'aigua és d'una transparència exquisida, mai alterada. Ens agrada suposar que a la placeta jardinera que guaita sobre aquesta aigua embassada s'hi reuniria el cardenal Antoni
Despuig amb els seus amics, el capvespre, ja prop de l'entrada de fosc, durant les seves estades entre dos viatges. Alguna dignitat eclesiàstica a la tertúlia. Tal volta, el senyor Corretgidor de Palma. I potser també un aristòcrata i algun frare interessat en l'arqueologia. Relats del cardenal, propietari i reformador de la possessió, en el decurs de la tertúlia. Alguna sentència en llatí molt polit. I el refresc dins les gruixudes copes de cristall tallat».

Tanmateix la imaginació popular va encara molt més enrere i conta una versió mallorquina del romanç castellà del Conde Alarcos, una composició titulada El comte de Raixa: «"¿De què estàs trista, Infanta? ¿De què estàs trista, ma filla?/ "¿De què hi he d'estar, mon pare, si no tenc qui em do alegria? /Dins la cambra, tota sola, jo veig passar els anys i els dies,/ que casades o promeses ja són les meves amigues!/ "Jo bé pens i torn a pensar quin marit te donaria./ Comte de Raixa vull jo; comte de Raixa voldria!/ Comte de Raixa tendràs, encara que casat sia!/ Mon pare, feis un dinar, convidau el comte un dia./ Mentres estareu en taula, li parlareu de part mia./ Veurem si recorda encara les paraules d'aquell dia./ El mal rei va fer un dinar i convidà el comte un dia./ Mentre estaven en taula, parlà de la seva filla./"No és possible, senyor rei, tenir dues mullers vives!/"No és això el que et deman! Casa't amb la meva filla./ Ves i mata la comtessa abans que no arribi el dia./"No és possible, senyor rei, matar qui no ho mereixia!/ Mira que, si no la mates, tu i ella dareu la vida!/ El comte se'n va a ca seva més trist que no solia/ Trobà la seva comtessa dins la quadra que cosia./ Ja n'hi diu:"Desgraciada, desditxada esposa mia!/ Per què em deis desgraciada, mentre vostra muller sia?/¿D'on veniu comte de Raixa, teniu la color atristida.../¿Que heu jugat i heu perdut? Moneda d'or ajustaria!/¿Vos heu barallat amb lo rei? Mon pare ja ho compondria!/"No he jugat ni perdut "moneda d'or ajustaria"/ M'he barallat amb lo rei; ton pare no ho compondria!/"Feis-me part de la tristor així com de l'alegria./"No ho puc fer, bella comtessa; no ho puc fer esposa mia,/ que si el mal tei ho sabés, tots dos mos mataria!/-Camina, anem a sopar.../"Ell poc talant tenia./"No tregues molts de principis; me basta un platet d'olives./ La cadira allà on seia, de sentiment la cruixia,/ i el platet a on menjava tot de llàgrimes s'omplia...».

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL