Guillem Frontera guanya el premi Mercè Rodoreda de relats amb «La mar enfora»

L'obra de Frontera, però, no és una recreació nostàlgica del passat, sinó una evocació cap al futur. L'escriptor explica «el primer contacte, traumàtic, amb la cultura en un poble de l'interior». Allà, la mecanització del camp irromp en un ambient en què la gent intenta «emergir cap a la llum, després d'uns segles d'analfabetisme, pobresa i emigració».

Ahir vespre, en el marc de la 57a Nit de Santa Llúcia, es donaren a conèixer alguns dels títols que molt probablement protagonitzaran les llistes de més venuts la propera diada de Sant Jordi. L'acte d'entrega de premis, en els quals s'inclouen el Sant Jordi de novel·la i el Carles Riba de poesia, se celebrà a la ciutat de Reus. Enguany, el fil conductor de la vetlada fou el poeta i lingüista reusenc Gabriel Ferrater (1922-1972).

L'escriptor lleidatà Pep Coll (Passonada, 1949) s'endugué el Sant Jordi de novel·la per l'obra Les senyoretes de Lourdes. Es tracta de la biografia novel·lada de Bernadette Soubirous, una nina malaltissa fundadora de l'obra de Lourdes quan, el 1858, assegurà que se li havia aparegut una dona amb un vestit blanc a la cova del famós santuari. L'obra de Coll ha estat premiada pel «mestratge en la seva construcció narrativa», que combina constants canvis de punt de vista.

L'obra finalista és el debut en el camp de la novel·la de Maria Dolors Farrés (Vic, 1962). L'hora quieta narra les intrigues d'un monestir durant el XIV. Aquesta època negra i convulsa de l'Edat Mitjana és el teló de fons d'una història d'amor i passió de dos frares homosexuals.

Finalment, L'arrel i la pluja, de Txema Martínez (Lleida, 1972) s'endugué el Carles Riba de poesia. A mode de dietari poètic, l'obra de Martínez recull les vivències d'un personatge que, «a través de les seves lectures, es transforma i es va fent més persona», explicà. Totes les obres premiades es publicaran el febrer a Proa.