Martorell vesteix els personatges de «Marina» amb llum mediterrània

C.H.Palma11/12/07 0:00

El Teatre Principal oferirà, entre els dies 22 i 29 de desembre, cinc funcions de l'obra d'Emilio Arrieta Marina, una de les sarsueles més interpretades i conegudes del repertori líric espanyol. En una producció d'aquestes característiques cal tenir en compte, a part de l'autor, la direcció i els actors, l'escenografia i el vestidor, fonamentals per mostrar la qualitat en cada acte. Dos pilars de la funció que, segons el dissenyador Miguel Martorell, «quan passen desapercebuts per l'espectador és perquè estan ben fets». Juanjo Granda, director d'escena de l'obra, ha volgut apostar per la qualitat en cada detall, un fet que l'ha conduït a escollir l'escultor Pep Canyelles per a l'escenografia i Miquel Martorell al capdavant del vestuari de Marina.

Dissenyador i productor del Teatre Principal, Martorell ha fet del seu hobby el seu modus vivendi i, després de viure el món de l'òpera i del teatre des dels 12 anys, va decidir iniciar la seva carrera com a dissenyador. Després de realitzar el vestuari de sarsueles com Gigantes y cabezudos, La Montería, La Gran Vía i La Fanciulla del West, ara presenta la fusió entre vestits, maquillatge i perruqueria.

Quatre mesos han fet falta per poder completar un vestuari que inclou més de 80 vestits, peces úniques amb què Martorell ha aconseguit que cada actor se senti a gust.

Martorell descriu aquest treball com un procés que parteix d'un estudi minuciós de l'època en què es desenvolupa l'obra. Segons explicà, allò important és que la representació sigui tan realista com sigui possible. Tenint en compte la il·luminació i l'escenografia, pel dissenyador les altres coses són un procés constructiu molt àgil basat en el tallatge, la mesura i els retocs de cada disseny. Un treball dut a terme al nou taller de sastreria del Principal.

Pel que fa a l'obra, Marina és una sarsuela que es desenvolupa en una ciutat costanera de València i que està inspirada en el segle XX, època caracteritzada per l'art decó i la revolució industrial. «Un moment en el qual la moda era molt important», assenyala Martorell. Per això el dissenyador ha volgut inspirar-se en els quadres del valencià Sorolla, amb la seva llum tan característica, els teixits i els colors mediterranis. Gases, perles, guants, capells, «tot molt vaporós», configura un vestidor definit pels complements i on cada vestit «és únic». La majoria de les peces han estat adquirides a la sastreria Cornejo de Madrid, una empresa que col·labora amb el Teatre Principal.