Els perfums de Damasc

Per allà mateix és ben segur que hi haurà un venedor de magranes. Molt obertes i vermelles, per no deixar indiferent ningú. Com no recuperar aquell dia amb les atzeroles? M. del M., L. D., J. R., J.T., amb l'equip de televisió cercant localitzacions dins un mercat on constantment hi apareixien els venedors que, com acabats de venir del seu tros de terra cultivat amb esment, exhibien els millors fruits de la temporada. N'hi havia un que tenia un plàstic estès amb un munt d'atzeroles. I era molt bella, aquella imatge. Molt més si, com qui en vol comprar, se n'agafava una i es duia a la boca. Poca polpa i molt pinyol, l'atzerola. Però quin sabor perfumat, mossegada poc a poc!

També el fum "punyetero!"melós i olorós de les pipes d'aigua. T'asseus a prendre un te i tot de nuvolets passats per l'aigua que fa de filtre s'envolen i s'envolen fins a ferir-te. Et fereixen perquè qualsevol dia, com ara mateix, qui ho ha viscut sentirà les olors i, amb elles, es recrearan les imatges. I llavors tota la ciutat de Damasc es farà present i es pensarà que cal tornar-hi. Tu "et podràs dir" no hauries de treure això, perquè aquestes coses fan mal. I en fan, de mal. Quin remei, si Damasc existeix i enamora!