Vida a l'interior i a l'exterior de la «haima»

06/10/07 0:00

Fer vida dins una «haima» tenia l'avantatge de no haver de fer esment amb la clau. Per tancar només calia trunyellar fins a baix els cordons amb els ullets. No per qüestions de seguretat, que amb això no hi havia problemes, sinó per conservar la bona temperatura de l'interior. El llit, dos per dos metres, dominava el redol marcat per lones: una, interior, que donava idea d'una cambra normal "amb el bany fet d'obra i que, a més d'aguantar l'aparell d'aire condicionat, feia de capçalera del llit", la segona tela, posada per damunt de l'estructura metàl·lica que aguantava l'interior, estava estirada, amb estaques clavades dins l'arena. Quan feia vent tot es gronxava, com si algú volgués entrar.

A l'oasi de Ksar Ghilane era molt plàcida i sense grans esdeveniments, per això les coses petites agafaven una certa importància. Com les tovalloles, que semblaven d'espart, en comptes de ser de cotó. O el dia en què al restaurant em clavaren 15 dinars per «obrir» una ampolla que portava i que, a la seva carta de vins, només en valia 16. En canvi no es notava gaire el personal de Volkswagen que, tot esperant fer proves de cotxes per les dunes, i l'arribada de Carlos Sainz, havien omplert de tendes de lona una part del jardí. Una d'aquestes, la més gran, tenia quatre aparells d'aire condicionat i un generador de reforç.

El dia a dia s'omplia amb banys a la bassa d'aigua calenta que regava part de l'oasi o estirant-se per les dunes a l'ombra dels tamarells. Amb postes de sol a l'espera de la sortida de la lluna. Això és complementava amb llargues migdiades i, també, pujant a la torre d'observació aixecada enmig del palmerar de l'hotel Pansea. Des d'allà es veia l'horitzó de d'unes que el sol pintava a la seva manera. A llocs com a Ksar Ghilane les dunes són la cosa més útil que es pugui imaginar. Serveixen perquè els visitants s'hi passegin amb els cavalls o dromedaris que han llogat, també aguanten les passades dels grans vehicles europeus i, quan han acabat el seu torn de feina, els joves dels hotels hi van a fumar i a beure cerveses, si en tenen. Fins i tot n'hi havia un que hi tenia un llit de ferro. I cada nit dormia a l'hotel del milió d'estrelles!