La Tanca, de Josep Peyró, du a Tàrrega la realitat de l'immigrant clandestí

El director mallorquí explica la història de Naoemé i la seva mare en un escenari a l'aire lliure on no hi caben més de 60 espectadors. Tal com féu amb les anteriors produccions de la «trilogia africana», "Les portes del cel, en la qual l'acció passava dins un contenidor; i El cel massa baix, desenvolupada dins un avió", Peyró cerca un «teatre de sensacions», que es converteixi en una experiència vital per a un públic que, d'aquesta manera, pren consciència d'un drama que veu cada dia al telenotícies sense immutar-se, mentre dina.

L'aspecte inevitablement tràgic de l'obra es combina amb la narració que Pau de Nut, al seu violoncel, fa de la història de Naoemé. «L'africà viu dins la misèria, però tot i això aprofita qualsevol moment per demostrar el goig d'estar viu», explica Peyró, que durant 15 dies assajà l'espectacle al Camerun. «És una manera digna d'enfrontar-se a la misèria» i per això és a la funció.