Joan Valent posa música simfònica a «Carmen», de la companyia Sara Baras

L'espectacle s'estrenarà diumenge que ve al Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Joan Valent dirigirà l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.

Núria MartíPalma30/08/07 0:00

Joan Valent i Sara Baras estrenen diumenge al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'obra Carmen, l'adaptació al flamenc de la novel·la de Prosper Mérimée i que en el seu moment ja fou adaptada a l'òpera per Goerges Bizet. Una de les peculiaritats d'aquest espectacle de dansa és, segons Joan Valent, que combina temes de flamenc amb altres peces simfòniques, compostes en aquest cas pel mateix músic mallorquí. Valent reconeix que es tracta d'una partitura «molt adaptada al ballet», i que si bé «hi ha alguna referència llunyana» a l'òpera de Bizet, «per respecte», la música no té res a veure amb la seva peça original. Aquest projecte va néixer ara fa just un any, a partir d'una proposta que la firma alemana Grammophon (amb la qual treballa habitualment Valent) formulà a la ballarina per a un proper DVD. «Baras va fer-ne el projecte i la discogràfica li va proposar el meu nom», reconeix Valent.

Per preparar aquesta obra, que a partir de diumenge començarà una gira de tres anys per tot el món, Valent i Baras han treballat de manera coordinada. A més, l'espectacle compta amb la participació musical, en aquest cas de la part flamenca, dels compositors Paco de Lucía, Javier Riubal i José Carlos Gómez. A part de la composició de la música, Valent serà també l'encarregat de dirigir l'orquestra que, en el cas del teatre barceloní, serà la de l'Acadèmia del Teatre del Liceu. En la resta d'actuacions, la formació simfònica variarà segons les ciutats on es traslladi el ballet. Així mateix, Valent afirmà que participarà en la gira «sempre que m'ho permetin els altres compromisos». Damunt de l'escenari, acompanyant Sara Baras, hi seran també els ballarins José Serrano i Luis Ortega. Aquesta versió de Carmen es planteja com un evocació de la força del gest i del ball, per mostrar l'essència expressiva del flamenc: tant el cant com el ball. La línia argumental fuig bastant de la descrita per Mérimée, tot i que la passió, el desengany i la tragèdia hi són ben vigents per mitjà del moviment.