El Patronat de l'Arxiu d'Aragó no s'ha reunit mig any després de constituir-se

Els representats balears del grup tènic han proposat digitalitzar tot els documents

El 21 de gener Montilla, Matas, Iglesias i Camps signaren amb Calvo la constitució del Patronat

Francesca MaríPalma27/07/07 0:00

Sis mesos després d'haver-se constituït el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, encara no se n'ha convocat la primera reunió executiva. El 20 de gener l'exministra de Cultura, Carmen Calvo, signà amb els presidents de Balears, Catalunya, Aragó i el País Valencià l'acta fundacional de l'entitat, que encara avui roman buida de contingut. Un dels representants de les Illes Balears en el Patronat és l'historiador Miquel Deyà, que entén que ha de ser Madrid el que ha d'engegar d'una vegada l'entitat. «L'arxiu no és sols una font d'informació, és una institució cultural que s'ha de tenir en compte». El que es nega a aquesta reunió és, però, la Generalitat catalana, que assegura que no «hi haurà cap encontre fins que no se solucioni la propietat de tots els arxius». Catalunya destria ara els papers que, al seu parer, són «propietat» només del Principat. Arran d'això, Balears, el País Valencià i Aragó interposaren ja fa mesos recursos d'inconstitucionalitat.

Al parer de Deyà, serà el Patronat el que decideixi si els arxius s'han de moure d'indret o no, però «aquesta qüestió no s'ha de prendre des d'un criteri territorial de Comunitats autònomes, sinó des del punt de vista de les institucions que generen aquesta informació», aclarí. Així mateix, assegurà que si bé existeix un decret de la II República en el qual es trasfereix la gestió dels documents a Catalunya, «diu que els fons no han de sortir de l'arxiu on estan».

Per la seva banda, l'actual Govern balear no ha començat encara cap gestió en aquest sentit, i espera en breu parlar-ne amb Madrid.
Mentre el Patronat està enlaire, el que sí que treballa des de l'octubre és un grup tècnic amb membres dels tres territoris i presidit per Madrid. Deyà i Ricard Urgell són els representants de les Illes Balears en aquesta comissió i foren ells els primers que feren una proposta de feina al grup. D'una banda, exposaren investigar quin abast té l'Arxiu de la Cancelleria, i en concret aclarir qui genera el fons . Un altre punt propostat per aquests representants fou la digitalització de tot el fons, fet que podria evitar un suposat trasllat de documents. «És una proposta costosa, però el Ministeri la pot assumir. Avui per avui ja digitalitza alguns documents, però cal que es faci de tots per obrir els arxius a tothom», sentencià.