Música Nostra triomfa al festival Sete Sóis Sete Luas, a Portugal

La banda mallorquina actuà a Barcarena, prop de Lisboa, divendres

Sebastià BennàssarPaço d'Arcos15/07/07 0:00

És curiós que un festival que es diu Sete Sóis Sete Luas (set sols i set llunes) se celebri en una nit en la qual l'astre rei nocturn no aparegui. Molt possiblement la Lluna no va voler participar en el festival i deixà el protagonisme a les estrelles. Tant les del cel com les de l'escenari, que divendres tenien regust mallorquí: Música Nostra va aconseguir un gran èxit de públic en la seva actuació a la fàbrica de pólvora de Barcarena, una petita localitat del terme municipal d'Oerias, a la vora del riu Tejo. Allà, davant d'un escenari ple, Miquela Lladó i companyia varen desgranar alguns dels millors temes del seu repertori i entusiasmaren un públic que els va acomiadar dempeus després d'una llarga ovació.

Miquela Lladó va destacar molt especialment «la immensa sintonia que hi ha hagut amb aquest públic, que és molt respectuós, i és una mostra que quan es fan les coses bé s'obtenen resultats, com veure tot aquest auditori ple de gent». La formació mallorquina va tenir una evident comunió amb el públic portuguès, que fins i tot es va atrevir a cantar una de les peces dels mallorquins sàviament guiats per Lladó, que els va anar desgranant els secrets de la lletra.

Aquest fou un dels moments màgics del concert i que va suposar la primera ovació dempeus i amb la gent interrogant-se sobre allò que havien cantat «cinc i cinc fan deu, deu i deu fan vint, vint menos cinc són quinze, menos cinc fan deu, i menos cinc fan cinc», però amb una satisfacció evident tant als rostres com en les mamballetes constants amb les quals els portuguesos seguien el ritme de les castanyetes i dels tamborinos illencs.

El festival Sete Sóis Sete Luas va dur els mallorquins ahir a la vila de Ponte de Sor a l'Alentejo, mentre que avui a vespre continuaran la seva gira portuguesa actuant a Vila Real de S. António, a la zona de l'Algarve. Així doncs, «feim una espècie de minigira emmarcada en el festival, que s'han encarregat de tot i tenen una capacitat d'organització envejable». Música Nostra va dominar en tot moment el tempo del concert i els seus músics amb Rubio i Pastor al capdavant, varen entusiasmar el públic, especialment per la mescla d'arranjaments nous i per les innovacions que el grup ha anat elaborant des del 1981, per convertir-se en un dels nostres grans referents del folk. Així, cap al final del concert, amb el so de pastera» varen demostrar tot el seu virtuosisme i es varen guanyar una altra ovació tancada, una ovació que Lladó va atribuir «a la gran promoció d'aquest tipus de música que s'ha fet amb festivals com aquest». Però Lladó es guardava un trumfo a la màniga. I quan la insistència del públic "amb alguns crits de «no n'hi ha prou»" els va fer tornar a l'escenari va arrancar amb una cançó a capel·la en portuguès, Fui-te ver estavas lavando, un tema de l'Alentejo que va ser corejat pel públic, amb algunes persones dretes.