Obrador-Giner de los Ríos (1876)

Miquel Ferrà i Martorell15/05/07 0:00

El 1876 era creada a Madrid la «Institución Libre de Enseñanza», que propugnava una formació pedagògica integral, basada en el laicisme, el liberalisme i la coeducació. Entorn a tal entitat foren creats instituts-escola (1918) per a la formació de docents, i les residències d'Estudiants, a Madrid i Barcelona, el 1910, que foren autèntics vivers d'intel·lectuals i artistes. Com era d'esperar, la I.L.E. va desaparèixer el 1939, amb el començament de l'Era Franquista i la victòria del nacional-catolicisme. Ànima dels fundadors de tan agosarada iniciativa fou Francisco Giner de los Ríos, que comptà amb el suport d'Azcárate i altres intel·lectuals krausistes. Aquest escriptor i pedagog (1839-1915), deixeble de Sanz del Río, amb la seva ideologia liberal, deixaria una profunda petjada entre la gent de la cultura del primer terç del segle XX. Les seves obres més destacades, Principios de derecho natural, Estudios sobre educación, La persona socia i La universidad española són encara textos d'anàlisi orientador.

Tot plegat era l'aplicació a l'ensenyament de les idees del filòsof alemany Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), les quals exerciren notable influència no només en els homes esmentats sinó també en polítics de primer rengle com Nicolás Salmerón i Francisco Canalejas. Però el krausisme espanyol fou més un estil de vida que una filosofia i es caracteritzà pel seu liberalisme en política, el seu anticlericalisme i antidogmatisme pel que fa a la religió, el seu anticlassisme i antiromanticisme literaris, i finalment, i per damunt de tot, el seu esperit renovador en matèria educativa. Aquest moviment cultural tingué els seus enemics, tant per part dels tradicionalistes com Menéndez y Pelayo o Campoamor, com pels neocatòlics, entre els quals Navarro Villoslada i Donoso Cortés. A Mallorca va tenir la Institución Libre de Enseñanza el seu de fensor més actiu, Mateu Obrador i Bennàsser (Felanitx, 1853-Palma, 1909), la tasca pedagògica del qual se centra en la creació de la Institució Mallorquina d'Ensenyament. Llicenciat en filosofia i lletres, investigador i erudit, promotor de tota mena d'iniciatives culturals, membre militant de la Renaixença, estudiós al detall de l'obra lul·liana, transcriptor havent viatjat per Itàlia i Alemanya dels còdexs de Ramon Llull, fundador del setmanari La Roqueta, que és alhora el títol d'una de les seves composicions poètiques, editor de part de l'obra del nostre savi cabdal, treballà tota la vida de valent sense que se li hagui reconegut el que mereix... Ciutadà d'adopció, cantava: «Al fons de sa badia de reposades aigües/ s'alça la bella Palma voltada d'arravals,/ amb sa preuada Llonja colrada i envellida,/ prop de la Seu altíssima devora el mar bastida,/ i amb sos antics casals».