El famos Salvador Rueda (1911)

Miquel Ferrà i Martorell29/04/07 0:00

La glòria és efímera i les torres més altes són caigudes. Amb aquest pensament o altres semblants, devia contemplar les torres de Palma aquell celebrat poeta, Salvador Rueda (Benaque, Màlaga, 1857-Màlaga, 1933), que poc o gens devia comprendre com de la nit al dia els personatges que semblen més estimats acaben perduts entre les indiferències populars. De formació autodidacta, l'extensa obra d'aquest autor andalús es composa de novel·les, relats curts, proses costumistes, teatre i poesia. Considerat pels crítics com un precedent de la literatura modernista, la seva producció apareix caracteritzada pel predomini de l'ambient meridional, el culte a la paraula, la musicalitat i els colors dels versos. Visità Mallorca, convidat per alguns intel·lectuals, quan ja no tenia un duro a la butxaca, la primavera de 1911. Se li va fer un homenatge en el Círcol Mallorquí, Costa i Llobera li mostrà els detalls de la catedral i Joan Alcover l'acompanyà a fer algunes excursions per l'Illa. Un altre escriptor, Màrius Verdaguer, el pintava així: «El vaig conèixer tot d'una per les fotografies que havia vist en els periòdics. Però, en realitat, no quedava res de la glòria fotogràfica. Rueda era un homenet insignificant, baix, de bigotet retallat, vestit gastat, d'aspecte lúgubre i reconcentrat. Un físic que era la negació del físic que jo atribuïa als poetes: gran estatura, cabellera abundant, pipa vomitant fum com una locomotora. Res d'això. Simplement un senyor mal vestit. Em vaig sentir una mica decebut».

Tanmateix, quan les autoritats se n'adonaren, Salvador Rueda fou un hoste d'honor a la ciutat de Palma i l'Associació de Premsa organitzà una vetlada. En el restaurant «La Alhambra» fou servit cafè, licors i cigars. El doctor Arís, Gabriel Alomar i d'altres feren discursos i lectures poètiques. Menjaren ensaïmades, escoltaren música i serviren, encara, vins de Màlaga, com un simbolisme de simpatia envers l'homenatjat.

Entre els escrits poètics de Rueda és necessari destacar: Sinfonía del año(1888), Cantos a la vendimia (1891), En trope (1892), Fuente de salud (1906), Antología poética (1928) i Claves y símbolos (1957), obra pòstuma.

Tanmateix, sembla que no fou Mallorca una de les seves muses inspiradores. Diu Verdaguer que Rueda, al cap de poc temps, se n'anà a ultramar. Fou passejat en triomf ressonant per l'Amèrica llatina, coronat oficialment a totes les Repúbliques, i quan tornà a Espanya, després del seu viatge triomfal, el poble malagueny, orgullós de tenir-lo per fill, li regalà tota una illa, el nom de la qual no record, perquè en aquell ambient de roques, mar i aire lliure, pogués ésser l'èmul de Victor Hugo.