El cantant Tomeu Penya comença a Son Amar la nova gira amb bon rotllo

01/04/07 0:00

EMILI GENÉ. Palma.
Tomeu Penya es va atrevir a anar més enllà en aquesta llarga campanya que manté des de fa dècades contra si mateix. El nostre músic més autèntic s'ha fet inimitable de la mateixa manera que s'autoconstrueixen els nord-americans. És un self made man, tant que aplica un mètode totalment heteredox i personal per fer-se a si mateix. Assassina els seus models. Impossible trobar uns malucs tan anti Presley com els que de Penya.

Divendres vespre es va carregar el pagès que és al seu carnet d'identitat per presentar-se a la segona part amb un esmòquing que anava a joc amb la sala on es presentava, Son Amar. I ho va fer amb la mateixa naturalitat amb què incorpora Wilson Pickett o Bob Marley: penyisant-ho.

D'etiqueta i sense capell, Tomeu va continuar fent de Tomeu, acollit amb el mateix respecte i el mateix amor pel seu públic, que l'adora.

Va aparèixer amb el retard protocol·lari de les grans ocasions, sol amb la seva guitarra. Cançons intimistes amb poca anècdota i molta emoció. Es van reunir els Géminis, com si no haguessin passat 25 anys: celebració sense eufòries, amb aquesta camaderia generosa en la qual es recrea Tomeu Penya. Un descans perquè els cambrers servissin les postres i van sortir els joves instrumentistes de la Banda de Santanyí amb el director. Amb doble sorpresa: la primera, l'aparició d'un Tomeu sense el look de tota la vida però que, això sí, rebé les mateixes floretes de sempre; la segona, l'aparició dels quaranta músics.

Va arribar la part més festiva i engrescadora, inclosos els himnes de la religió 'penyista' corejats per un públic que no va omplir l'aforament però que el va inundar de bon rotllo.