Els grans paisatgistes de les Illes Balears troben el seu espai propi en Es Baluard

L'exposició aplega devers cent obres d'entre 1850 i 1950 de 24 coneguts artistes

Uberquoi, Daviu, Mondéjar, Nadal, Fiol, Munar, Matas, Cirer, Araújo, Serra, Miralles, Frau i Duran, ahir.Fotos: J. T

M.LoshuertosPalma30/03/07 0:00

«El que jo intent per mitjà d'Un segle de paisatgisme a les Illes Balears és transmetre la idea que el paisagisme mallorquí té un pes específic en el conjunt del paisatgisme espanyol, que fins ara no s'ha destacat». Amb aquestes paraules definia ahir Francesc Miralles la tesi que defensa com a comissari de l'exposició nova que omplirà el Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma fins al primer de juliol. Per la seva banda, la directora d'Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, destacà en la presentació el «caràcter temàtic» de la mostra, que recrea amb un centenar d'obres de 24 artistes de reconeixement internacional, «un capítol important en la nostra història». També hi era present el director de l'Obra Social de la CAM, Joan Daviu, entitat patrocinadora d'aquesta exposició.

«A les acaballes del segle XIX, coincideixen a les Illes un conjunt d'artistes que a poc a poc es van separant de l'academicisme i el romanticisme de principi de segle, i descobreixen que el paisatge pot tenir categoria de tema en si mateix, sense que hi calgui la presència de figures», explicà el comissari, que es també un reconegut crític d'art i historiador. Miralles indicà que aquest corrent artístic neix a Mallorca cap a finals del sXIX, amb el desembarcament «ocasional» d'un conjunt de «modernistes catalans» -entenent per modernisme «ser modern»- i d'artistes procedents de l'Amèrica del Sud. Ricard Anckermann o Joan O'Neille, que fa un dels primers tractats sobre paisatgisme, en són just alguns. També arriba a l'Illa Santiago Rusiñol i més endavant Joaquim Mir, que a parer de Miralles «troba el seu llenguatge propi a Mallorca, on es converteix en el paisatgista més important de la pintura espanyola». Amb ell arriben pintors sud-americans com Atilio Boveri.

Cap a l'any 1914, Hermen Anglada Camarasa trepitja l'Illa i es converteix aviat, segons el comissari, en un home «radical i vital per conservar el paisatgisme mallorquí». «Tot just arribar, les figures desapareixen de l'obra de Camarasa llevat de quan fa retrats», concretà. El seguiren tot un conjunt de deixebles, alguns de sud-americans, que també s'interessaren per la nova temàtica. «Anglada Camarasa no sols crea aquest corrent, sinó que és ell qui fixa els temes que després es repetiran en la resta de pintors: els grans cels, les roques i les cadenes muntanyoses, els arbres i els jardins ordenats i simètrics».

«Anglada Camarasa és clau i decisiu per consolidar el paisatgisme mallorquí, que és tal vegada el capítol més important del paisatgisme espanyol», considerà Miralles. Un segle de paisatgisme a les Illes Balears aplega llenços d'entre 1850 i 1950, aproximadament, dels artistes abans esmentats, entre els quals també figuren Tito Cittadini, Antoni Gelabert, Francesc Gimeno, Francisco Bernareggi, Roberto Montenegro o William Degouve. Les obres que integren la mostra, alguna de les quals s'exposa per primera vegada (Binissalem, Possessió amb el puig Ferrutx al fons o Paisatge d'O'Neille) procedeixen de col·leccions privades de l'Amèrica del Sud, Barcelona o Mallorca, d'on és el gran oli Posta de so de Joaquim Mir, adquirit l'any passat per Es Baluard i que ara forma part d'aquesta mostra.