Uns habitatges obres extramurs (1872)

Miquel Ferrà i Martorell24/03/07 0:00

Entre el carrer Foners i el de Joan Maragall, al llarg de l'avinguda Gabriel Alomar i Villalonga, s'estén el barri que l'urbanista Ignasi Mestre volia promoure ja el 1872 a la part exterior de la Porta des Camp. Es tractava de 131 habitatges, tots del mateix plànol, cases unifamiliars d'una sola planta, dissenyades amb una distribució orientalista, és a dir, vestíbul amb una cambra a cada banda, que comuniquen per finestra senzilla, de persiana, amb el carrer, i llavors, el menjador, comunicat a l'esquerra amb la cuina i una cambra i a la dreta amb dues alcoves més. Al fons, el pati o corral, amb la cisterna a un costat i el lloc comú a l'altre. I aquell barri exterior començà a créixer, com una esparreguera a la vora del camí i lluny dels sembrats. Començava a Mallorca el socialisme més o menys utòpic, amb dret a teulada. Però amb el temps esdevendria una gran realitat, especialment en caure les muralles, omplir de terra els fossats i crear carrers amb voravies. Poques construccions trobarem ja d'aquella època, però sí de les que entre 1920 i 1940 les varen reemplaçar. L'escriptor Henry C. Shelley, que visità Mallorca abans del 1926, escrivia que aquests barris i aquestes famílies eren l'exponent d'una Revolució industrial tardana, dins la qual es parlava de fàbriques i no de factories. Aquí, explicava, la màquina no ha suplantat l'artesania.

Assegurava que els illencs eren bons agricultors i jardiners, molt pacients amb la seva feina, potser a causa d'un llegat de costums patriarcals. Insistia en el caràcter pacífic de l'obrer i com eren molt rars els crims i les violències. I afegia, encara, que a l'illa, fins i tot la Guàrdia Civil era respectada i estimada. Potser era cert. La sortida de la Porta des Camp fou substituïda per una bella plaça, que conserva al seu enmig una creu de terme del segle XVII, amb arbres a l'entorn i només separada de la mar pel baluard del Príncep. El mur emmerletat del convent de Sant Jeroni, vestigi àrab, i la casa que fou del batle socialista Emili Darder, tantes vegades esmentat. En el trespol de la plaça, soterrat, hi ha d'haver el pont que separava el camp de la porta murada. Potser es podria estudiar treure'l a la llum. El Pla de l'enginyer Calvet, el 1901, acabaria d'ordenar la zona, aleshores més extensa, fins a s'Hort des Ca. Cara a cara, la façana est del Baluard, mirava la façana oest de la fàbrica del Gas, ambdues moles contemplant la mar en el plànol de Pere d'Alcàntara Penya de 1869. Allà els «tambors», que és com anomenaven popularment els dipòsits de gas, proveïdors de tot l'enllumenat públic, una efemèride europea recreada per la pel·lícula britànica «Gaslight», de Thorold Dickinson i que protagonitzaven Diana Wynyard i Anton Walbrook. Altre cop la literatura en la celebrada novel·la de Patrick Hamilton (1904-1962).