Miquel Melià diu que «exigir l'obligació de saber català és com ser de la ETA»

No corren bons temps per a la política de guant blanc, i el tema lingüístic cou. La darrera mostra la vàrem poder veure dimarts vespre a l'Espai Mallorca de Barcelona quan el director general de Política Lingüística del Govern balear, Miquel Melià, va assegurar que «exigir l'obligació de saber català és com ser de la ETA». El director general estava assegut a la tribuna del públic en el debat de política organitzat per Sa Sargantana. Quan el debat estava a punt de concloure, Melià va demanar la darrera intervenció des del públic i es va dirigir a un jove que abans havia interrogat durament el representant del PP Fernando Rubio sobre aquestes qüestions per lloar tot el que havia fet el Govern balear en matèria de política lingüística, i va assegurar que «exigir l'obligació de saber català és ser de la ETA». Des del públic s'havia insistit als ponents del PP i d'Unió Mallorquina (Josep Lliteres) en la necessitat d'explicar «per què l'estatut consignava i permetia la presència de ciutadans de primera i de segona en matèria lingüística quan el català fa vuit segles que es parla a Mallorca i el castellà només 50 anys». Rubio va defensar que l'Estatut no feia ciutadans de primera i de segona per aquesta qüestió, i va explicar que el Govern «està encaminat a un model multilingüe». Per la seva banda, Lliteres va remarcar que a la política insular mallorquina i des del Consell s'està «fent tot el possible perquè el català sigui una obligació».