Els reis de Cèlia Viñas (1940)

Sempre inspirada, el 1940 composava uns versos dedicats a la festa de l'Epifania. Era així: «Que dejorn va partir el rei/ el bon rei barba-gelada!/ Dormien encara els vents,/ matalàs de serres altes,/ les aigües, glaçats cristalls/ al llitet de neu gebrada,/ dormien llunes rompudes/ amb coixineres de gasses.../ Dormia el blanc cavallet/ i el Rei blanc s'adormissava!/ Dormia tot, com dormia!/ Sols una estrella vetlava.../ Fou el primer que partí/ el bon Rei barba nevada,/ al pas del seu blanc cavall/ des deixondia l'albada.../ fou el primer que partí/ i quin fred de matinada!/ Sonen, campanetes, sonen,/ sonen, campanes de plata, / i a la cova de Betlem/ l'infantó es despertava./ Que a punt va partir el gran Rei,/ el de la barba daurada!/ Els vents riuen als fassers/ trenant corones de palma/ i la mar del gram migdia/ s'abraça a totes les platges,/ el sol juga a pam-i-toc/ amb taronges i cigales,/ renilla el ros cavallet/ i el Rei ros ja crida i canta./ I en la grossa algaravia/ sols una estrella callava./ Fou el segon que partí/ el gran Rei barba-daurada/ al galop del seu cavall/ es corbadava la tarda./ Fou el segon que partí.../ quin color d'espiga i flama!/ Sonen les campanes, sonen,/ són d'or les dolces campanes,/ i a la cova de Betlem/ l'Infantó balbucejava./ I que tard partí aquest Rei/ el Rei de la negra barba!/ Platja, vent, muntanya i mar,/ tot la nit bé ho amagava./ Negre el Rei, negre el cavall/ tan sols una estrella clara,/ fou el darrer que partí,/ amb els altres arribava.../ I ses campanes de bronze/ tan fort i tan fort sonaven/ que a la Cova de Betlem/ l'Infantó esclafí en rialles.» Recomanam, per acabar, el llibre de Felip Munar, «Cèlia Viñas, entre el record i l'esperança» (Menjavents,68, Edicions Documenta Balear, 2006).