Carles Fontserè, últim exponent del cartellisme republicà, mor a Girona

Fontserè va ser autor de nombrosos cartells de propaganda del bàndol republicà a la Guerra Civil, en especial dels de la CNT, POUM i UGT, alguns dels quals van acabar a l'Arxiu de Salamanca després que les tropes franquistes els requisassin. Exiliat a França i a Amèrica, Fontserè va publicar el maig de 2004 el segon volum de les seves memòries Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundia, editades per Acantilado (castellà) i per Proa (català). Amb 88 anys, Fontserè es va mostrar en aquesta ocasió vitalista i sense cap deix d'amargor pels durs anys que va viure entre 1936 i 1945, fins al punt d'assegurar que estava «satisfet d'haver viscut la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial perquè les he viscut en primera fila».

«Las penúries -va afegir- i les dificultats m'han servit per aprendre de la vida i després poder comparar aquestes vivències amb els 23 anys que vaig estar a Nova York». Carles Fontserè va rememorar en aquell llibre la crueltat dels camps de concentració en els quals França va tancar els republicans espanyols, la participació dels espanyols a la Segona Guerra Mundial, la vida noctàmbula del París ocupat o el «fals mite» de la Resistència.

El primer volum de les seves memòries, Un cartellista català, sobre la Guerra Civil espanyola, es va publicar el 1984 (Proa), i estava ultimant un tercer llibre que comprèn de 1945 a 1950: Nova York, la França de De Gaulle i el Mèxic de Cantinflas. El juny de 2006 un dels seus cartells va acaparar el protagonisme d'un acte organitzat per la plataforma «Estatut, jo sí» que es va dur a terme a l'Auditori de Barcelona de suport a l'Estatut català. Conegut sobretot per la seva condició de cartellista, Fontserè va exposar recentment a Barcelona la seva col·lecció fotogràfica sobre Nova York, una crònica gràfica de la ciutat dels gratacels que recorre la seva història des de 1926 a 1990.