Nadal a Jauja (1539)

Miquel Ferrà i Martorell27/12/06 0:00

Cristóbal de Villalón (Alcalá de Henares, 1505-Valladolid, 1581) podria formar part del grup de tots aquells que dissenyaren una geografia fantàstica, amb països imaginats, Utopia, Liliput, El Dorado i molts altres, com Jauja, del Romancer General i on podem trobar taula preparada per celebrar una festa gastronòmica de primer ordre. El poeta-glosador ens descriu com milers de cuines i no menys de trenta mil forns han preparat tota mena de menjars i rebosteria: «Primerament ja comptam/ a trets ben proporcionats/ la feina de trenta mil forners/ que per a nosaltres, de franc/ fan abundància de panets, / coques d'oli ensucrades, / bescuits de totes maneres,/ xulles de magre pernil/ i panades excel·lents/ popes de llebre i colom,/ de pollastre i de conill,/ de paó i de gall d'indi,/ d'anguila de salmó,/ de tonyina, truita i barb,/ de saboga i de besuc,/ i de moltes més pescades./ Llavors, pastissets de vedella,/ porcellins molt ben torrats,/ dolços torrats i diversos, / agres assaonats;/ cassoletes de guàtleres,/ d'arròs, colomins i ànecs,/ i d'altres ocells saborosos,/ tasts extraordinaris./ Toparem amb mars de vi grec/ i de Sant Martí claret/ i amb rius de Malvasia/ i vi moscatell a balquena./ Hipocràs, per xaragalls/ llimonada, deu basses/ i d'aigua de llimona i cireres,/ canyella i anís, sis llacs;/ de vinagre blanc i negre/ deu llacunes n'és l'espai,/ i d'aiguardent trenta pous;/ aigua mineral, clara i fresca/ no menys de dotze mil fonts...».

La carta és molt més extensa. Hi ha una gran muntanya de formatge, tot un trespol de mantecades, una marjada de menjar blanc, un barranc de quallades, una vall de melmelades, dues planúries de massapà/ de canalons dues comes/ i de cidra, un doble puig. De mel, un llarg riu. De pastís de fulles saborós, tant com vulguis. I llavors, bunyols amb almívar, mantegues, brossats, cogombres confitats... I encara, trenta síquies d'oli, i de formatge, un penyal, la meitat fresc i l'altra amb sal. Allà semblen ous les olives i poc menys, els taparots. No oblidem el riu de llet gelada, el de nata i sucre brindat als golafres... I què en direm de les arbredes fruitals, les que donen peres, codonys, pomerrines, melicotons, gínjols, pomes, magranes, figues...? I dels camps que donen melons, uns blancs, altres vermellencs, aquests xinesos, aquells escrits, aquest altre moscatell... Del bosc la caça, i amb la caça, els cabrits, els cérvols, les daines, els senglars, perdius, conills... Esmentem, finalment la civada i el blat...».

En resum, tot un document irònic, humorístic, que ens diu quins eren els menjars del segle XVI en aquelles Espanyes de l'emperador Carles I.