«Pretenc intentar esbrinar la meva veritat en confidència amb el lector»

Segons explica Colom, «la idea de fer aquest llibre va començar fa devers dos anys, quan vaig entrar en contacte amb aquests pintors sollerics a través de Toni de Cúber i vaig pensar que altres vegades ja s'havien fet llibres de poesia amb pintura. Els vaig proposar la idea que després vaig presentar a l'editor Lleonard Muntaner i la veritat és que estic molt content de tenir ja el volum a les mans», assegura.

Cada poema d'aquesta Lluna d'aigua ve acompanyat per una imatge d'aquests pintors: «Jo els passava els poemes individualment i a l'atzar i pens que el resultat és molt bo», observa l'autor. Sobre la temàtica dels seus escrits, Colom respon que «hi ha, al volum, poemes bastant entristits, que cerquen resposta a preguntes que, moltes de vegades, no tenen resposta però, com diu Miquel Ferrà i Martorell al pròleg, la resposta som nosaltres mateixos. Crec, també, que són preguntes còsmiques, que molts de nosaltres ens podem fer quan observam els estels i la Lluna, allà on vull intentar esbrinar la veritat, potser la meva veritat, en confidència amb el lector».

Colom està molt marcat per la seva feina de pagès i això ho vessa als versos que escriu: «Som un home que treball el camp i la meva divinitat és la natura; els elements, aire, aigua, mar i terra, i l'Univers. I constat, cada dia, que quan toc els arbres o la terra amb les mans, es transforma en poesia», conclou.

Amic dels seus amics, el creador afirma que un dels aspectes més gratificants d'aquesta Lluna... ha estat la gran amistat sorgida amb els pintors col·laboradors.