Neixen Zipi i Zape (1948)

Miquel Ferrà i Martorell22/12/06 0:00

Neixen, de la mà de Josep Escobar (1808-1994) dos «especials» ninots o tebeos d'historieta: Zipi i Zape. I són, el mateix que el famós Carpanta, una mena de document social sobre la manera de viure dels espanyols de la postguerra, amb les seves mancances i misèries, les seves esperances i frustracions. No es limita Escobar a la parella de nens entremaliats, que en fan de verdes i de madures amb la més bona intenció. El dibuixant creà tot un univers de personatges. Però cap com el Carpanta o els ZZ. Carpanta, sempre afamagat, denunciava un país amb escassesa de productes alimentaris i sanitaris. I encara que els censors no deixaven passar cap paper on es digués que a Espanya es passava fam, els ninots de TBO solien enganyar els més intel·ligents funcionaris del Règim.

Zipi i Zape representen aquella escola franquista, del socialcatolicisme, de les consignes feixistes i, per això, llurs historietes ens conviden a seguir-los per la seva ruta escolar, on trobam Don Minervo, el professor que fabrica zeros especialment per a ells, o Peloto, que és el traïdor llepa-culs de la classe, que tots hem conegut alguna vegada. Hi ha també el Sapientin, el nen que tot ho sap, que no perd aguller, que sembla destinat a ser una ampolla de set-ciències. I com és natural, li tenen, alhora, enveja i rebuig. Don Pantuflo, pare de les criatures, és també un prototipus d'aquell burgès que trobant-se ja prop del portell de la pobresa, lluitava per ser digne i per defensar un «estatus» només aparent, i, en molts casos, ridícul... Cercar un tassonet de moscatell i trobar amb disgust que algú, havent-s'ho begut abans, havia omplit l'ampolla amb vinagre. Mostrar el futbolista com l'exemple més viable d'una sobtada riquesa. Saber que fins i tot un recollidor d'escombraries havia hagut de superar unes oposicions. Veure com un somni molt llunyà, molt llunyà, la possessió d'un cotxe i d'un televisor.

Ha escrit el professor Joan Manuel Soldevilla que «la carrera com a dibuixant de tebeos de Josep Escobar es perllonga al llarg de més de cinquanta anys. Creador infatigable com va ser, el corpus de la seva producció és excepcionalment voluminós i encara que hi ha una certa tendència lògica a recordar-lo com el pare de Zipi i Zape i Carpanta -tanta ha estat la fama assolida per aquests personatges- no cal oblidar les seves altres creacions, tant la multiforme producció d'abans i durant la guerra civil -en revistes infantils, polítiques i psicalíptiques- com durant el període del franquisme, on centra el gruix de la seva activitat en l'àmbit de la factoria Bruguera».

En resum, un gran creador, polifacètic i ocurrent.

Per això em produïa una certa pena un escriptor local que deia que els tebeos eren un gènere dolent, sense cap importància ni genialitat. Ni tan sols meresqué una resposta.