Neixen, de la mà de Josep Escobar (1808-1994) dos «especials» ninots o tebeos d'historieta: Zipi i Zape. I són, el mateix que el famós Carpanta, una mena de document social sobre la manera de viure dels espanyols de la postguerra, amb les seves mancances i misèries, les seves esperances i frustracions. No es limita Escobar a la parella de nens entremaliats, que en fan de verdes i de madures amb la més bona intenció. El dibuixant creà tot un univers de personatges. Però cap com el Carpanta o els ZZ. Carpanta, sempre afamagat, denunciava un país amb escassesa de productes alimentaris i sanitaris. I encara que els censors no deixaven passar cap paper on es digués que a Espanya es passava fam, els ninots de TBO solien enganyar els més intel·ligents funcionaris del Règim.
Zipi i Zape representen aquella escola franquista, del socialcatolicisme, de les consignes feixistes i, per això, llurs historietes ens conviden a seguir-los per la seva ruta escolar, on trobam Don Minervo, el professor que fabrica zeros especialment per a ells, o Peloto, que és el traïdor llepa-culs de la classe, que tots hem conegut alguna vegada. Hi ha també el Sapientin, el nen que tot ho sap, que no perd aguller, que sembla destinat a ser una ampolla de set-ciències. I com és natural, li tenen, alhora, enveja i rebuig. Don Pantuflo, pare de les criatures, és també un prototipus d'aquell burgès que trobant-se ja prop del portell de la pobresa, lluitava per ser digne i per defensar un «estatus» només aparent, i, en molts casos, ridícul... Cercar un tassonet de moscatell i trobar amb disgust que algú, havent-s'ho begut abans, havia omplit l'ampolla amb vinagre. Mostrar el futbolista com l'exemple més viable d'una sobtada riquesa. Saber que fins i tot un recollidor d'escombraries havia hagut de superar unes oposicions. Veure com un somni molt llunyà, molt llunyà, la possessió d'un cotxe i d'un televisor.
Ha escrit el professor Joan Manuel Soldevilla que «la carrera com a dibuixant de tebeos de Josep Escobar es perllonga al llarg de més de cinquanta anys. Creador infatigable com va ser, el corpus de la seva producció és excepcionalment voluminós i encara que hi ha una certa tendència lògica a recordar-lo com el pare de Zipi i Zape i Carpanta -tanta ha estat la fama assolida per aquests personatges- no cal oblidar les seves altres creacions, tant la multiforme producció d'abans i durant la guerra civil -en revistes infantils, polítiques i psicalíptiques- com durant el període del franquisme, on centra el gruix de la seva activitat en l'àmbit de la factoria Bruguera».
En resum, un gran creador, polifacètic i ocurrent.
Per això em produïa una certa pena un escriptor local que deia que els tebeos eren un gènere dolent, sense cap importància ni genialitat. Ni tan sols meresqué una resposta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.