L'IEB recupera «Bearn» en homenatge al 50è aniversari de la seva primera edició

La Fundació la Caixa acull un acte amb una àmplia representació de la cultura

Baltasar Porcel, Francesc Fiol, Jaume Matas, Gabriel Janer Manila i Damià Jaume. Fotos: J.TORRES.

M.T.F.Palma21/12/06 0:00

«Aquest és un acte important». Així va començar la prolífica i fructífera intervenció de Baltasar Porcel a la presentació, a la Fundació la Caixa, de l'edició homenatge al cinquantenari de la primera versió de Bearn, publicada el 1956 a l'editorial Atlante, propietat de Pere A. Serra. Ara, ha estat l'Institut d'Estudis Baleàrics que, sota la coordinació d'Antoni Planas, ha reeditat aquest volum amb imatges creades pel pintor Damià Jaume. Els presents que omplien la sala també eren conscients de la importància d'un acte on no va faltar el president del Govern, Jaume Matas; el conseller de Cultura, Francesc Fiol; la batlessa de Palma, Catalina Cirer, i una àmplia representació del món de les lletres i de les arts com també de les amistats de la família de Llorenç Villalonga.

Just en començar ja ho va anunciar el president de l'Institut, Janer Manila: «Hem cregut oportú reconèixer la valentia de Pere A. Serra, que va veure la importància de Bearn quan la va publicar per primer cop». De fet, quan arribà el moment del reconeixement, Pere A. Serra va assegurar que no n'era mereixedor i va contar alguna anècdota relacionada amb Villalonga, on quedava ben palès el «geni i figura» de l'escriptor.

Qui sí es va estendre en Villalonga va ser Baltasar Porcel, que el va conèixer i que el visitava sovint a casa seva. Porcel va deixar l'auditori fred, ja que va argumentar una nova tesi de Bearn, una novel·la tantes vegades relacionada amb Il Gatopardo, de Lampedusa en dir que ambdues reflecteixen la decadència que es vivia al segle XIX a Sicília una i a Mallorca l'altra: «No és veritat. No tenen res a veure. Sí és cert que Lampedusa va descriure un ambient que coneixia molt bé; però Villalonga no el va descriure, el va crear», assegurava Porcel.

L'escriptor d'Andratx basa aquesta tesi, que va convèncer l'auditori, en l'economia de Mallorca al segle XIX: «S'eixugaren el Pla de Sant Jordi i s'Albufera; s'exportaven quinze milions de quilos d'ametla; hi havia dos-cents telers i més de mil telerets, hi va haver la Revolució de Setembre. El segle XIX es creen revistes i diaris de primer ordre. Hi ha, a les Illes, uns intel·lectuals de primera categoria... no hi ha, per res, la decadència de què parla l'escriptor... això no és defecte. Villalonga va ser un magnífic creador», concloïa Porcel. Tant el president Matas (que va haver de partir abans d'hora) com el conseller Fiol es felicitaren per la magnífica edició presentada ahir, una edició en castellà que el proper dia 10 de gener serà presentat a l'Institut Cervantes de Madrid.