L'inèdit de Pere Capellà

La col·lecció de llibres homenatja l'escriptor amb vista a la celebració del seu centenari l'any que ve

16/12/06 0:00

G. CARRIÓ. Palma.
La Biblioteca d'escriptors mallorquins reedita de Pere Capellà Cançons republicanes conjuntament amb un altre enfilall de poemes que han estat confegits sota el títol de Poemes d'identitat i vida, guerra i presó. Ha prologat el volum Llorenç Capellà, qui també ha tingut cura de la selecció i edició, juntament amb Carme Simó. L'èxit que assoliren les obres teatrals de Pere Capellà minvà l'interès per la resta del seu quefer literari. Tanmateix, tal com s'explica en el pròleg, la poesia de Pere Capellà «era de publicació impossible a les dècades més tenebroses del franquisme». A l'acabament de la Guerra Civil, l'escriptor havia patit presó pel seu passat republicà i a causa d'haver estat oficial de l'exèrcit popular. La seva aportació literària ha d'interpretar-se necessàriament des del reconeixement dels valors ètics que el caracteritzaren: «La capacitat de no retre's davant l'adversitat, la fe en el futur i la rebel·lia de la memòria». Pere Capellà va néixer a Algaida l'any 1907 i va morir a Palma el 1954. Son pare, Llorenç Capellà i Garí (Llucmajor 1882-Algaida 1950), va ésser un glosador força afamat i va contribuir a determinar el seu perfil polític i literari. Pere Capellà estudià Magisteri i va implicar-se en la política estudiantil més progressista i formà part de la Federació d'Estudiants Balears. Va adquirir fama d'orador polèmic i brillant. Una vegada acabats els estudis, va treballar a dues escoles de Catalunya, una d'aquestes situada a Montcada i l'altra a Sants. Signats a l'època republicana (1931-1936), trobem articles seus a Cultura obrera, La Razón, La Voz de Porreras i d'altres, molts dels quals es caracteritzen per un anticlericalisme radical i per una defensa abrandada dels ideals republicans.

Al començament de la Guerra Civil, Pere Capellà va poder fugir de Mallorca i es va refugiar momentàniament a Menorca, fins que va aconseguir traslladar-se a Barcelona. El mes d'octubre de 1936 va ingressar a l'Escola Popular de Guerra i el juliol de 1937 va incorporar-se a l'Exèrcit del Centre que operava al front de Madrid. A l'acabament de la guerra, el març de 1939, amb la victòria de les tropes feixistes, un tribunal militar el va condemnar a vint anys de presó. Va abandonar el penal d'Alcalá de Henares la primavera de 1943 i, des d'aleshores, va residir a Montuïri. Manuel Sanchís Guarner, que l'inclogué en la seva Antologia dels poetes insulars de postguerra (1951), l'encoratjà a escriure teatre. L'any 1949 estrenà L'Amo de Son Magraner, que va suposar un èxit de crítica i de públic espectacular. I a continuació, S'hereu de sa farinera (1949), Sa madona du es maneig (1950), Sa pesta (1950), De tot i molt (1950), El carrer de les tres roses, Na Catalina de Son Gallard (1952), El marquès de sa Rabassa (1953), Val més un dit en es front (1953) i El rei Pepet (1954). Maria Magdalena Alomar ha escrit que «la producció de Pere Capellà fou un esperó per al redreçament cultural en el seu moment, ja que evità la desaparició del teatre mallorquí, abocat clarament a la substitució pel castellà -tant lingüísticament com temàticament- i va contribuir que no fos allò que el poder pretenia que fos, un teatre de segona categoria». De la seva tasca com a glosador cal destacar Cançons republicanes (1931). Varen ser molt populars les Coplas sin malicia que apareixien al diari Baleares (1949-1954). Eren composicions sobre temes d'actualitat, redactades amb gran ironia i agilitat lingüística. Les signava amb el pseudònim de Mingo Revulgo, ja que la seva condició penal no li permetia col·laborar en premsa.

Cançons republicanes és un clam contra Alfons XIII i la monarquia i a favor de la República. És una obra a la qual es reflecteixen els trets ideològics i ètics de Pere Capellà: la llibertat, la dignitat de la persona, la rebel·lia contra qualsevol tipus d'opressió. A més a més, és un al·legat contra el caciquisme i la guerra. D'altra banda, Poemes d'identitat i vida, guerra i presó, és una compilació de poemes escrits al front de Madrid i en el penal d'Alcalá de Henares. Pere Capellà sempre fou coherent amb les seves idees, fins a la mort sobtada, aquell 17 de desembre de l'any 1954. Va morir en llibertat vigilada.