Els falconers (1386)

Miquel Ferrà i Martorell07/12/06 0:00

Quan anam a la vila de Calvià des del creuer de Palmanova, la carretera entra per uns paratges anomenats Coll des Cucons i passa per les cases velles de Son Falconer. Aquest nom ens tramet, sens dubte, a tots aquells que exercien l'ofici d'ensinistradors d'aus de caça. Els falcònids, família de la fauna que comprèn l'astor, l'esparver, l'aligot, l'arpella, els falcons i el milà, ocells de presa, carnívors, solitaris i diürns, eren molt estimats pels caçadors de l'Edat Mitjana i pagaven per un bon exemplar belles sumes de diners. Del falcó pròpiament dit en tenim les castes que en la nostra llengua anomenam «peregrí», «mostatxut», «gros o perdiguer» i algunes altres. Però qui les coneixia totes era l'escriptor, poeta i historiador Pero López de Ayala (Vitòria, 1332-Calahorra, 1407), que en política era conegut com el Canceller Ayala.

És autor d'una singularíssima obra en castellà de «mester de clerecía» que porta per títoLibro de caza de las aves, tractat molt precís de cetreria que conté interessants observacions sobre les característiques, malalties i cura d'aquestes aus. En el capítol II esmenta una raça mallorquina de falcons i ho fa amb aquestes paraules, detall curiós encara que sia de passada:

«Halcones, entre cazadores, comúnmente, son llamados seis plumajes, o seis linajes de ellos, que es a saber: neblís, baharís, gerifaltes, sacres, bornís, alfaneques. De los tagarotes no hacen mención aparte porque se les considera como baharís, aunque en el plumaje haya diferencia entre el baharí sardo, o Mallorquín, o de Romaña, con el baharí tagarote; sin embargo, en todas las condiciones son de una naturaleza, según más cumplidamente diré adelante en el capítulo que habla del halcón baharí». I, efectivament, reprèn el tema el tocar el capítol següent:

«Habéis de saber que los halcones baharís se crían, los más de ellos, en la Isla de Cerdeña, y son llamados sardos; otros baharís se crían en la Isla de Mallorca, y son mejores; y otros se crían en Romaña, y son halcones granados y muy buenos. Todos éstos son muy buenos halcones para grueros, por cuanto son muy rabiosos y caninos y trabadores».

No sabem si Pero López de Ayala, una de les figures més emblemàtiques de la literatura castellana medieval, conegué Mallorca. Tot el que podem saber, a través del que conta en aquest mateix llibre, és que es va fer ben prop de les Balears, en els dies que Castella, 1359, estava en guerra amb Aragó. Aleshores, López de Ayala anava de capità de la flota. Havia sortit de Sevilla i es dirigia a aigües de l'enemic.

«Anant el rei Pere per la mar, tenint guerra amb el rei d'Aragó, travessant des del cap Martí a Eivissa, que és una travessia de dotze llegües, vaig veure que en la galera d'un cavaller que anomenaven Orejón (Juan González de Oregón), ben bé a sis llegües de terra, hi caigué una guatlla, que no sé si anava amb altres, però que diuen saben passar la mar...».