El jardí de Torquemada (1507)

Miquel Ferrà i Martorell05/12/06 0:00

Neix l'escriptor Antonio de Torquemada a la ciutat lleonesa d'Astorga i essent infant es trasllada a Salamanca amb la seva família. Allà farà estudis humanístics que restaran en bona part reflectits en la seva obra. Sembla que no acabà cap llicenciatura i que després d'exercir alguna tasca administrativa viajà a Itàlia, on es localitza entre 1528 i 1530. Va estar, camí de Roma, a Càller, Sardenya, i la seva gran passió fou l'estudi del llatí i dels clàssics. El seu llibre Jardí de flors obscures conté una abundant bibliografia grecoromana i patrística i, sens dubte, pogué desenvolupar les seves qualitats literàries perquè comptà amb un «mecenes», el Comte de Benavente, Alfonso de Pimentel, que disposava d'una gran biblioteca. En el volum esmentat, Torquemada ens explica tota mena de fets estranys, de creences rares, de fets esdevinguts que semblen faules i de faules que semblen realitats. A Itàlia topà amb la més escandalosa corrupció eclesiàstica i així ho conta sense pels a la llengua. I ja pel camí, malamanent li va anar amb els capellans...

«Dir-vos el que m'esdevingué a l'illa de Sardenya estant amb cinc o sis companys que allà vàrem restar aïllats per espai de dos mesos. Estava amb nosaltres un reverent canonge de més de seixanta anys que treballava en aquest ofici (el joc) més que a fer pregar les seves hores. I jugant amb nosaltres, amb aquests avantatges, ens guanyà tots els doblers que portàvem per a fer aquell viatge, i a jo, que havia presumit de jugador guanya-perd, em descobria a cada mà les primeres sis cartes que jo prenia o li donava, i amb aquestes eimes em prengué tot quant jo tenia, perquè si jo n'hi veia sis, ell me'n descobria nou. De manera que el negoci s'hagué d'arranjar amb un préstec que ell mateix ens va fer per tal de poder arribar a Roma, i això, sobre les cèdules de canvi que portàvem. Arribats a Roma, anàrem a allotjar-nos tots plegats a una casa, i descurant-se un dia, aquest reverent pare, de tancar bé una porta de la seva cambra, la vaig obrir i hi vaig entrar, sense que ell em sentís, i estava tan absort fent una flor, més subtil que les que he contat, que durant una bona estona no em va sentir...».

Això de fer una flor ja podeu imaginar el que significa. Torquemada aprofita aleshores per a robar-li un muntet de bul·les valorades en no menys de dos-cents ducats, que posà a la venda...

Assistim doncs a una mena de barreja entre les descripcions exòtiques o escandaloses d'Herodot anant pel món i la sàtira de la famosa novel·la «picaresca», en aquells moments, de moda.

No hem de confondre aquest Torquemada amb aquell altre que fou un cardenal inquisidor i acabà entre les flames que ell mateix havia promogut contra jueus i heretges.