El contrapunt més vital i optimista de Pep Roig es despulla a Palma

La mostra, composta per peces realitzades enguany, recorre el personal univers de Roig. «No sé pintar ni dibuixar, faig el que em sorgeix», reconeix. I el que sorgeix són «cares, contes, personatges o amors prohibits que tenen la seva pròpia història». Perquè cada quadre forma un univers propi que beu d'instints. «Quan començ una obra, no sé on em portarà. He arribat a pensar que només som un instrument que aguanta un pinzell, que el pinzell és qui em guia», va assegurar.

El color és la nota predominant de l'exposició. «És la meva cara oculta». Grocs, vermells i blaus, molt contrastats, s'entremesclen en obres de petit i gran format realitzades en uns moments d'«intens dolor físic». «No sabia si aconseguiria acabar a temps les peces i, tampoc, com quedarien. Estic content perquè, malgrat haver pogut deixar-me portar pel negativisme, les teles recullen les meves ganes de viure i d'estar amb els meus amics», va afirmar.

«M'agrada començar coses noves, que després acab abandonant perquè de seguida m'avorresc. Som inconstant per naturalesa. Les exposicions m'obliguen a acabar els meus quadres que, per mi, mai no acabaria». L'artista considera que és la mateixa obra la que li diu que està llesta, encara que per ell «en totes podria canviar elements. Tot es pot millorar».