Cort mostra interès perquè es faci una extensió de la Fundació Cela a Palma

Cirer i Araújo viatjaran a Iria Flavia per conèixer la seu principal de la mà de Castaño

Catalina Cirer i Marina Castaño, molt cordials, durant la inauguració d'una exposició a Palma.

TW
0

La batlessa de Palma, Catalina Cirer, i el regidor de Cultura, Rogelio Araújo, viatjaran pròximament a Iria Flavia per tal de visitar la Fundació Camilo José Cela, on seran rebuts pel seu director, Tomás Cabana, i la seva presidenta, Marina Castaño, que els presentaran les instal·lacions gallegues. De fet, el regidor de Cultura va comentar a aquest diari que «l'Ajuntament no veuria amb mals ulls que hi hagués una extensió de la fundació a Palma». Com ja va publicar aquest diari el passat dia 14 d'octubre, Castaño sempre s'ha mostrat oberta que n'hi hagi una extensió a Palma «perquè seria complir la voluntat del meu espòs».

Araújo, que va assegurar que la visita responia a una invitació feta des de Galícia, va comentar que el Govern balear, com a patró de la Fundació (amb una aportació anual de 30.000 euros), sempre s'hi ha pogut veure més implicat que no l'Ajuntament ciutadà, que fins ara s'ha mantingut en un segon pla, tot i les converses informals entre Cirer i Castaño. Si les negociacions anassin endavant i s'optàs per fer aquesta subseu a Palma, «l'Ajuntament cercaria unes instal·lacions i uns equipaments adequats», explicava ahir Araújo, que va desmentir de totes totes que aquesta visita pogués estar relacionada amb la notícia publicada el mes d'octubre sobre la proposta que havia fet el fill del Nobel a Cort a fi de llogar les dues cases que tenia a Son Buit per fer-hi un centre d'estudis Camilo José Cela.

Es tractaria, segons el regidor, de dos projectes diferents: per una banda, la subseu de la Fundació i, per l'altra, «fer un màster entre la Fundació Pilar i Joan Miró i la Universitat a les cases que fins ara havien habitat Cela Conde i la seva família». Els objectes que ara aportaria el fill del llorejat escriptor, després de les informacions publicades per aquest diari, han canviat (es va parlar d'estilogràfiques, de capells, d'escriptoris... en el seu moment), sinó que més aviat serien documents perquè els investigadors hi treballassin i ja no es tractaria, ben bé, d'un centre d'estudis José Cela. Sobre la data en què Cirer (que l'octubre va dir que no en sabia res) seria informada de la proposta que Cela Conde havia fet a Cort, Araújo va dir que «la premsa serà convocada convenientment».