Doménech: «Al mallorquí li costa, però quan s'obre, ho fa de veritat»

-Amb Como Aire, presenta el seu primer disc en solitari, com el definiria?

-És un disc amb molta naturalitat i senzillesa. Són temes d'amor i desamor des del meu punt de vista, sense cap pretensió. Simplement una manera de sentir-me bé amb mi mateix fent el que més m'agrada, la música.

-És doncs un disc molt íntim?
-És íntim però musicalment és també molt obert. Jo sempre dic que és un disc ideal per escoltar al cotxe. Té uns ritmes pop, amb moltes influències de fora, de la música britànica, però amb la nostra manera d'expressar-nos.

-Què és el que vol trasmetre a través d'aquest disc i de les seves lletres?

-Són temes molt optimistes. Gairebé són com una tragicomèdia. És una forma optimista de veure la vida, l'amor o la por davant del camí correcte.

-Amb deu anys al costat de la cantant Rosana, què creu que n'ha après?

-Sobretot m'ha ensenyat a viure l'escenari i a sentir la música. El millor ha estat viure-ho des de baix i aprendre com funciona. Crec que cada cosa té el seu moment de maduresa i el meu era aquest. Treure un disc abans hagués estat un error.

-Al disc es nota la influència de la cantautora canària?

-La veritat és que 10 anys donen per molt. Musicalment no s'assemblen massa però en les lletres, i en la forma de veure el món, sí que som molt similars. Al disc hi ha dues cançons que són amb lletra seva.

-El disc es presenta per primer pic a Palma. Per què a Mallorca?

-Perquè és casa meva i perquè ho devia a la meva gent. Diuen que el públic mallorquí és dels més freds que hi ha, però per nosaltres, els cops que hem vingut a tocar amb Rosana, és dels millors. Al mallorquí li costa, però quan s'obre, s'obre de veritat.