L'historiador Apianus (95 dC)

Travessant els paratges del Pla de Mallorca ens podem imaginar, sense gaire esforç, com devien esser aquelles marxes legionàries romanes per aquests indrets quan després de l'any 123 abans de Crist anaven d'un poblat talaiòtic a l'altre per tal de sufocar qualsevol focus de rebel.lió. Es perllongaven així «les guerres ibèriques» narrades per Apianus. Aquest historiador, nascut a Alexandria, el més important del segle I, composà una obra, certament singular, sota el títol genèric Història romana, ambiciosa estructura sens criteri cronològic que anava des del naixement de Roma fins a la pujada al poder de Vespasià. Dels vint-i-quatre llibres que va escriure, només onze han arribat fins a nosaltres i en el que fa referència a la conquesta de les terres ibèriques diu de quina manera, aquells legionaris, eren retornats a la més fèrria disciplina: «Després de la seva arribada, el cònsol va fer fora tots els mercaders, prostitutes, endevinadors i sacrificadors, als quals, els soldats, havent-se tornat temorencs a causa de possibles derrotes, consultaven seguit, seguit. I per al futur prohibí que fos introduït res sobrer, ni tan sols una víctima preparada per a l'endevinament. I ordenà també que fossin venuts els carros i objectes innecessaris que aquests transportaven, el mateix que les bèsties de càrrega, llevat de les que ell en persona volgués reservar. I com a estris per al menjar no era necessari que en tinguessin cap altre llevat d'una graella, una olleta de bronze i una copa. Els aliments es limitarien a carn bullida o torrada. I els privà de tenir llits, puix que ell, el primer, descansava sobre una catifa d'herba. No els deixà tampoc que anassin muntats sobre mules durant les marxes. Ja que deia: què es pot esperar en la guerra d'un home que és incapaç de caminar?... I així els va fer tornar en bloc a la prudència, i els acostumà igualment al respecte i al temor, ja que era poc accessible, i molt dur en les concessions, i de forma especial envers d'aquelles que eren contràries a la normativa militar. I deia moltes vegades que aquells generals que eren severs i estrictes resultaven de gran utilitat, mentre que aquells altres, relaxats i amics de fer favors, donaven punts a l'enemic. La tropa, doncs, es comporta alegre i desobedient amb aquests darrers, però trista, disciplinada i disposada a tot amb els primers».