Les cent cambres (1900)

L'any 1900 l'arqueòleg britànic Sir Arthur John Evans (Nash Mills, Herfordshire, 1851-Youlbury, Oxfordshire, 1941) descobria el palau de Cnossos, centre de la civilització minoica, a Creta. Aquest era la residència del llegendari rei Minos en el segle XV abans de Crist. Les excavacions d'Evans tragueren a la llum un gran complex arquitectònic de devers cent cambres, reconstruït diferents vegades entre el II mil·lenni i 1600 a. JC, data de les primeres pintures murals. Minos, famós en la llegenda per la seva saviesa i justícia, virtuts que li valgueren, després de la seva mort, ser el jutge dels inferns, juntament amb Eac i Radamant, això després d'una existència més que centenària. I tanmateix es creu que Minos era un títol reial o dinàstic dels sobirans de Creta. Però més llegendari encara és el relat sobre el Minotaure, monstre de la mitologia grega, amb cos d'home i cap de bou, nascut dels amors de Pasifae i del bou blanc enviat per Poseidó. Tancat en el palau laberíntic, edificat per Dèdal, se li feia ofrena anual, en sacrifici, de set al·lots i set donzelles d'Atenes. Aparegué llavors en escena Ariadna, la filla del rei, que proveí Teseu, l'heroi arribat a Creta per combatre el Minotaure, del fil per sortir del laberint després de matar el monstre. Tot i que la princesa estava enamorada del paladí grec, aquest, després de raptar-la, l'abandonà a l'illa de Naxos.