Bechtold indaga en la pertorbació de la perfecció a Ca n'Apol·lònia

En aquesta mostra, Bechtold indaga en «la pertorbació de la perfecció» i en com aquest concepte s'ha desenvolupat en la seva obra. «Mai no he cercat la bellesa, els meus quadres tenen cert dramatisme». Per això el color hi apareix poc, perquè «lleva força». «Odii tot el que és superficial, vull arribar al fons de les coses». I, també, al contrast entre «allò racional i irracional». «Les meves teles es componen d'una part geomètrica i una part espontània, de la raó i la intuïció», ja que són «retrats de l'ésser humà».

Els darrers 16 anys creatius de Bechtold han nascut d'allò imprevist, «de l'aventura». «Un artista sempre creu que el seu camí és recte, però això mai no succeeix així. Sí que hi ha un vocabulari propi en el qual un es pot reconèixer, però cada pas és diferent».

Principi d'alteració és «el resultat d'aquests camins» i d'escollir una temàtica per a cada exposició. «El 2006 he protagonitzat tres exposicions i cada una parlava d'una qüestió en concret». Al Museu Es Baluard va contraposar «l'inici i el final» de la seva carrera, a fi que dialogassin. A la galeria Altair, on encara es pot veure la mostra, la lluita és entre els seus dibuixos, «més espontanis», i els seus quadres, «més tranquils». Segons l'autor, «és més divertit parlar d'una cosa que fer una exposició normal».