La ciutat de fang i els secrets de Nasca

«És lògic que aquell espai obert tan gran hagi estat el lloc on s'ha expressat el pensament religiós dels Nascas i que aquest surti del seu centre cerimonial més gran», va afirmar Orefici. La curta distància no és l'única evidència d'aquest vincle, ja que la iconografia de les seves divinitats es repeteix a les obres manuals trobades al lloc.

«Els felins i les orques marines estan representats en tot l'art nasqueny i són les mateixes que vàrem trobar en els geoglifs», va dir l'arqueòleg. A més, les línies de Nasca i el santuari de Cahuachi estan envoltades de geoglifs de similars característiques, va explicar. Però Cahuachi, veu quítxua que significa «des d'on es mira», té altres enigmes com la naturalesa de la seva construcció i fins al moment no s'ha trobat cap element que demostri que fos habitada permanentment; al contrari, era un lloc de veneració només accessible per als summes sacerdots.

«El major interrogant és com enmig del desert s'erigeix un Vaticà prehispànic, on un grup de sacerdots realitzaven cerimònies i concitaven l'interès de tots els pobles limítrofs», va dir l'historiador Josué Lancho, part de l'equip d'investigadors. La major part del conjunt arquitectònic de Cahuachi encara es troba sota terra, però els seus principals edificis, com la Gran Piràmide i l'anomenat Temple de l'Escalonada, s'han descobert.