Surten a la llum les cartes que l'escriptor Pere Capellà va escriure des de la presó

El volum, preparat per l'estudiosa Pilar Arnau, inclou també altres cartes i poemes

Aquesta és una de les postals que va remetre Pere Capellà al seu germà, que, curiosament, vivia sobre l'estany «La Libertad» de Palma

25/09/06 0:00

XAVIER RIUTORT.Palma.
Les cartes que el dramaturg Pere Capellà va escriure des del camp de concentració d'Alcalà d'Henares a la postguerra, entre els anys 1939 i 1943, acaben de ser editades per Publicacions Abadia de Montserrat, en un volum preparat per la filòloga Pilar Arnau titulat Cartes des de la presó. Si bé bona part del llibre està constituït per les cartes que Pere Capellà envià al seu germà Marià, també destaquen una missiva adreçada a la seva promesa, un epistolari polític escrit des de Montcada (Catalunya) el 1934 explicant els Fets d'Octubre, alguns dels poemes que escriví a les cartes i informes falangistes.

La investigadora de la literatura Pilar Arnau ha duit a terme diverses tasques per preparar-ne l'edició. Per una part, seleccionar els textos, transcriure tots els manuscrits utilitzats, realitzar una recerca per a la contextualització, com també un estudi introductori. La tasca no va ser fàcil, en part per tractar-se de manuscrits. «Pere Capellà escrivia amb lletra molt petita a causa que els presoners tenien poc material d'escriptura i només se'ls permetia un nombre limitat de correspondència setmanal», segons explicà Arnau a DdB.

Les dificultats més complicades, però alhora més interessants, són per altra banda les tècniques d'emmascarament utilitzades per l'artista per passar la censura i sobretot per no desvetllar dades compromeses que puguessin ser utilitzades en contra seu i dels seus. Així els noms propis estan canviats, tant dels parents, com dels personatges de l'Algaida de la seva època. Per aquesta tasca de descodificació i desvelament, la filòloga comptà amb l'ajuda de la neboda del dramaturg, Margalida Capellà Trobat i de Llorenç Capellà.

Com aclareix Arnau, «s'ha de pensar que emprava molts pseudònims, malnoms i referents locals que no sempre han estat fàcils d'endevinar. La por a les represàlies dels falangistes a la seva família l'obligava a transformar i intercanviar noms i referents. Per exemple, en parlar del seu pare parla de l'oncle i ell mateix firma amb diferents pseudònims». L'autocensura obligà, a més, el poeta a emprar la llengua oficial del règim, encara que «s'hi pot notar a la perfecció una clara sintaxi catalana i traduccions literals que són molt evidents i divertides i denoten que en tot moment Pere Capellà pensava directament en la seva llengua».

L'epistolari no només dóna fe d'una part important de la vida de Capellà, sinó que també té un aspecte «testimonial col·lectiu molt interessant, ja que fins ara s'han publicat pocs epistolaris de republicans catalans des de les presons franquistes que donin prova de la situació viscuda».