Mor a Florència Oriana Fallaci, la «passionària» del periodisme italià

La reportera lluità primer al bàndol antifeixista i després amb la dreta

E.P.Roma16/09/06 0:00

Oriana Fallaci (Florència 1929), la «passionària» del periodisme italià, figura emblemàtica i controvertida de la premsa i la literatura de la península Itàlica, va morir la nit del passat dijous en un hospital de Florència (centre d'Itàlia) a conseqüència d'un càncer, malaltia que combatia des de fa anys i que denominava «l'altre» a les seves últimes obres. Oriana Fallaci, que vivia alternadament a Florència i a Nova York, havia estat hospitalitzada amb la major discreció fa uns dies en una clínica privada de la seva ciutat natal.

La periodista i escriptora, excorresponsal de guerra, sobretot a pròxim Orient i a Vietnam, va entrevistar en els anys 60 i 70 els personatges més importants del món, entre ells, Iàsser Arafat, Golda Meir, Indira Gandhi, Henry Kissinger, Mao Tse Tung, Robert Kennedy, Sean Connery... El 2002 va causar sensació amb la publicació del seu llibre La ràbia i l'orgul, escrit després de la commoció dels atemptats de l'11-S als Estats Units. Aquell llibre denunciat com un pamflet antimusulmà va desencadenar apassionades polèmiques i li va valer diversos processos judicials.

Amb el mateix esperit va escriure La força de la raó on criticava la passivitat d'Occident davant de l'Islam, cosa que provocà una nova polèmica La famosa corresponsal de guerra als seus últims llibres defensava «Euràbia» (Europa més Aràbia), un continent que segons ella s'està convertint «en una província de l'Islam, una colònia de l'Islam». Segons les seves anàlisis, la creixent immigració provinent dels països àrabs obeeix una estratègia, concebuda pels ideòlegs musulmans que demanen a més el reconeixement de la seva «diversitat» per valorar i consolidar la seva influència religiosa i cultural en tot el vell continent.

Oriana Fallaci, que realitzà un polèmic viratge ideològic, passant de defensar l'esquerra a la dreta, es definia com una «atea cristiana», és a dir, com no creient però lleial a la identitat cristiana d'Europa.