El descobriment de Schliemann (1876)

Heinrich Schliemann, arqueòleg, però també home de negocis, tenia un esperit romàntic i aquest esperit el dugué a dedicar qualsevol temps lliure a l'arqueologia. Basant-se en els relats homèrics, aconseguia localitzar Troia o Ilion, l'antiquíssima ciutat d'Àsia Menor, vora l'actual població d'Hissarlik. Era una ciutat molt pròspera ja en el III mileni, devastada en diferents èpoques per guerres o desastres naturals. La seva total destrucció tingué lloc a final del segle XIII o a començament del XII abans de Crist. Les excavacions han tret a la llum nou nivells arqueològics sobreposats, des del simple poblat fortificat del IV mil·lenni fins al llogaret que coneixem com a Troia IX i que desaparegué devers el 400 després de Crist. Troia II, del 2300-2100 abans de Crist, fou una autèntica ciutat murallada que gaudí d'una civilització en aquell temps prou avançada i de la qual en són testimonis els nombrosos objectes recollits in situ. Paral·lelament a la història estricta hi ha la bella història llegendària, la faula màgica, que encetà Homer i completà Virgili, en la seva Eneida, en dotze cants, i que els especialistes creuen que fou redactada entre els anys 29-19 abans de Crist. Aquesta epopeia nacional narra l'establiment a Itàlia dels troians dirigits per Enees i anuncia la fundació de Roma. El poeta llatí, d'origen provincià i modest, membre del cercle d'il·lustrats d'Asini Pol·li, amic d'Octavi, Mecenes i Horaci, establert a Roma, no pogué acabar el seu ambiciós projecte, puix que part de l'Eneida restà sense concloure, però aconseguí que la seva influència en la literatura occidental fos immensa i altament celebrada. Una fama que escampà llegendes, amb referents a Troia, per tot arreu, i d'entre les quals, el rondallaire, Mossèn Alcover, en pogué recobrar un interessant vestigi. Es aquest: