Enrique Morente: «L'ànima s'esquinça igual que la meva veu en veure tanta injustícia»

-Com rebéreu la notícia que us havia estat atorgada la medalla d'or de les Belles Arts?
-És una alegria. Al principi vaig pensar que s'havien equivocat de nom, o que algun cosí germà meu formava part del jurat en aquell moment.

-Fa anys també va ser medalla d'or la cantant de flamenc recentment desapareguda Fernanda Utrera. Quin record en teniu?
-Ja al meu últim disc vaig fer un tema que homenatjava el seu cant, feia referència a un record que mai oblidaré: la imatge i la veu d'Utrera en el Festival de flamenc de l'Alhambra. Era una gran artista.

-Quin paper juga la improvisació als vostres concerts?
-Habitualment fixam el programa als camerins però quan estic molt inspirat, de vegades em puc arriscar amb temes que fa molt temps que no he interpretat. He d'arriscar-me de tant en tant perquè si no, no trob la motivació.

-Quin serà el repertori que conformarà el concert d'avui?
-El recital se centrarà en un «martinete» que és un cant flamenc, un dels clàssics del «cante jondo».

-Creis que la música pot ser una arma per canviar el món?
-Aquesta és la il·lusió que ens dóna la força per cantar, l'ànima s'esquinça igual com la meva veu en veure tanta injustícia.

-Quin paper juga la poesia en la vostra música?
-És molt important sentir les lletres. Jo necessit lliurar-me i això no ho puc fer quan es tracta de lletres superficials.

-Quina opinió teniu de l'evolució del flamenc en els darrers anys?
-Em sembla fantàstic. Fa deu anys vaig fusionar, al meu disc Omega, flamenc amb el pop dels Lagartija Nick, també vaig actuar amb l'Orquesta Chicana i vaig fer traduccions de temes de Leonard Cohen...