L'IEC repeteix l'excursió filològica de mossèn Alcover pel Pirineu el 1906

La ruta de set dies que organitza l'Institut d'Estudis Catalans començà a Perpinyà

Ramon Sistac, de l'IEC a Lleida; Pere Verdaguer, batle de Prada; Maria Pilar Perea, experta en Alcover, i Jordi Mir, de l'Institut, durant la presentació a Prada de Conflent.

22/08/06 0:00

C.DOMÈNEC. Perpinyà.
El filòleg Antoni Maria Alcover (Manacor, 1862- Palma, 1932) va realitzar l'agost de 1906 un recorregut per 52 localitats de l'àrea pirinenca. El viatge va formar part d'una sèrie d'excursions filològiques pels territoris de parla catalana, amb la intenció de recopilar els matisos dialectals. Cent anys després, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha organitzat una versió reduïda, de set dies, del trajecte d'Antoni Maria Alcover durant mes i mig. El treball de camp del mallorquí va permetre l'elaboració d'un gran diccionari global, com a primera passa per a la confecció del normatiu Diccionari català-valencià-balear. El monumental projecte va començar a veure la llum el 1926 i va finalitzar el 1962, amb l'ajuda de Francesc de Borja Moll després de la mort d'Alcover.

L'excursió de l'IEC va començar dissabte passat a Perpinyà, va arribar diumenge a Prada de Conflent i dilluns va estar a Montellà i Martinet. Fins al 27 d'agost, visitarà Andorra la Vella, Seu d'Urgell, Sort, Esterri de neu, Vilaller, Vall de Boí, Torre de Cabdella, Pobla de Segur i Tremp. A cada aturada, Ramon Sistac, delegat del president de l'IEC a Lleida, i Pilar Perea, especialista en l'obra d'Alcover, explicaran la importància del treball de l'estudiós mallorquí.

Els organitzadors preveuen la col·locació d'una placa commemorativa a cada localitat, una exposició de tres plafons portàtils amb informació sobre Antoni Maria Alcover i la presentació de la reedició deDietari de l'excursió filològica 1906. A Perpinyà, després de diversos problemes organitzatius que van motivar el canvi inesperat del lloc de l'homenatge, la placa es va descobrir en un dels carrers del centre de la capital del Rosselló. A Prada, seu de la Universitat Catalana d'Estiu, el recordatori es va ubicar a la plaça més freqüentada de la població francesa, a menys de cinc metres d'una inscripció en pedra que recorda Pompeu Fabra, una altra personalitat fonamental en la normalització del català, amb qui va estar enfrontat durant anys.

Un mes després de la sortida d'Alcover, realitzada al costat del catalanista alemany Bernhard Schädel, el de Manacor va presidir a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. La cita va establir les bases dels projectes posteriors de fixació i depuració de la llengua literària.

El mallorquí, conegut per la seva activitat catalanista com a Apòstol de la Llengua, va presidir la secció filològica de l'IEC a partir de 1911. Sis anys més tard va tenir un enfrontament amb alguns membres de l'Institut i amb la Lliga Regionalista, per la qual cosa va haver de limitar al context balear el seu treball al Diccionari. La seva polivalència li va oferir la possibilitat de dedicar-se a múltiples facetes: arquitecte, filòleg, rondallista, escriptor, jerarca de la diòcesi mallorquina, historiador i promotor cultural. Va néixer a la possessió de Santa Cirga, a Manacor.