L'elefant del Caudillo (1939)

Miquel Ferrà i Martorell20/08/06 0:00

La revista «Fotos», que es defineix com a setmanari gràfic nacionalsindicalista, denúncia la destrucció per part dels rojos «de la Casa de Fieras del Parque del Retiro», que sota les banderes triumfants del franquisme ha retornat a la situació normal. «El buen Parque del Retiro, el más grato refugio de los madrileños en cualquier época, ha cambiado su fisonomía. Ya no tiene el aspecto agrio y triste, sucio y huraño, ni es almacén de noches viejos, ni esconde entre el arbolado la artillería roja, ni cierra sus puertas al vecindario. Hoy sonríe a todos, remoza su rostro, anima sus alamedas, y, aunque está triste de ver todo lo que les falta, se divierte de nuevo con los juegos de los niños, los coloquios amorosos, los corrillos en que las jovencitas hacen labores...».

I aquesta és la imatge estiuenca que mostren set fotografies. Dues al·lotes es passegen en bicicleta pels caminals arbrats, un nin juga amb la sorra, un elefant mou la seva trompa a la recerca d'aliment, un camell és observat per dues criatures, dues mares caminen sota les ombres amb els seus infants i tres al·lotes es dediquen a fer randa...

Dotze mil arbres tallats! -protesta Fielpeña, el reporter. I diu que també han desaparegut nombroses plantes, puix que no s'ha d'oblidar que hi pasturaren deu mil caps de ramat cabrí, de llama i porquí. I exclamava: «No han deixat ni un gerani, ni un vidre en els hiverners i han desaparegut dos mil cinc-cents rosers de la famosa Rosaleda».

I la Casa de Feres, li pregunten...
-Això ha estat un veritable desastre. Els rojos s'han menjat en els primers dies de bauxa les tres-centes gallines i els set-cents coloms que hi havia, alguns de ben rara espècie. I han deixat morir de fam o per manca de cura, un elefant, dos jacs, dos cérvols, un porc senglar, dues llames, cinc lleons, dues hienes, dos tigres i un os negre americà...Per sort -afegeix l'entrevistat- la generositat del Caudillo s'ha notat també aquí i hem rebut un esplèndit grup de feres que es compon d'un elefant, un dromedari, quatre lleons i un os...».

Oblidaven aquests reporters gràfics els mil aspectes de la fam en una ciutat assetjada. Madrid va aprendre de rovegar garroves quan no tenia altra cosa per mal omplir la panxa, mentre l'artilleria de Franco i els avions donats o prestats per Alemanya i Itàlia sembraven de bombes la capital. Menjar herba, menjar carn de qualsevol animal, tot per tal de sobreviure. Els anys que vaig estudiar a Madrid, 1975 i 1976, vaig conèixer un pobre home octogenari a una humil fonda que em parlava de com era de bona la carn de búfal, que ell havia menjat en temps de la guerra.