El poble de Felanitx es rendeix un cop més al pop de La oreja de Van Gogh

Mallorca significa només una parada en aquesta gira gairebé infinita i el públic, que es va reunir en massa en la nit de Felanitx, va voler que els donostiarres no se n'oblidessin fàcilment. Cosa que en realitat va succeir. Amaia Montero va rememorar el concert de dos anys enrere amb summa facilitat, evocant el seu aniversari festejat i cantat en escena. La de dilluns a la nit, més enllà del lliurament de les més de vuit mil persones suportant la calor, no s'hi va assemblar molt, realment. I no és que hagin sonat malament, ni que Amaia es mostràs prepotent o antipàtica. És que el concert va ser sempre una reiteració de la cançó anterior en termes d'emoció.

Conserven una gran professionalitat. Amaia, més enllà d'alguna limitació a la veu, continua afinada i, quan ho vol, sensual, provocativa. La banda llueix ajustada i amb els seus virtuosismes intactes. Però no arriba com abans. Tanmateix això li és igual a la gent, perquè quan a les deu i mitja les llums es van apagar i a dalt va començar a sonar Noche, tema que obre el seu nou disc, Guapa, Felanitx va tremolar. La rossa Amaia va sortir de negre estricte. En concloure la primera cançó, es va despatxar amb un «Bona nit Palma» que va fer que més d'un esbossàs un somriure davant de l'error.

La banda va concretar alguns temes de la seva última placa, com Dulce locura o el ja molt sentit Muñeca de trapo, encara que els moments més enfervorits, que van produir més d'una caiguda de tensió entre les fans, van restar en algunes de les ja clàssiques cançons de l'univers pop com La playa o Cuidate de l'àlbum El viaje de Copperpot.

A l'equador del concert, la banda va alterar l'escenografía habitual i es van seure per donar un to intimista que no va semblar gaire efectiu. Cuéntame, Puedes contar conmigo, 20 de enero o Rosas, del disc anterior i amb el qual van estar de gira tres anys, Lo que te conté mientras te hacías la dormida, de l'any 2003, van sonar com a obligats pel públic, que no aturava d'alabar els artistes. En resum, dues hores de molt de pop.