Neixia a Funfkircheu un dels lladres o bandolers que han feta història, Joseph Schubri, hongarès, fill d'una família enriquida. Son pare tenia molts obradors d'adobar pells i cuirs, un negoci que en aquella època l'havia fet, segurament, un dels personatges més poderosos del poble. Així doncs, el seu fill Joseph, no podia esser un qualsevol i decidit a donar-li ciència i prestigi, després dels primers estudis en una escola local, l'envià a la universitat de Goetta. Abandonà Joseph la seva vila, ajaguda a la vora del Sava i del Danubi, i entrà en el món dels estudiants i el jovent, un espai que li va interessar des del primer moment. Era aplicat i intel·ligent, despert i entusiasta. Es va interessar un poc per tot, sota la mirada atenta i admirada dels seus catedràtics.
Volia aprendre les ciencies exactes i naturals, les llengües vives i mortes, i especialment, la filosofia. Els sistemes filosòfics el dugueren, però, a l'escepticisme. Descobrí que tot el que sembla moralista és en realitat corrupte, que l'home és hipòcrita per naturalesa i que el mal es troba sovint a casa del bé. Amb aquests pensaments volgué posar a la pràctica allò que esbucar els murs de la llei pot esser, en molts casos, positiu. I es dedicà primer amb la bauxa, amb els millors o pitjors calaveres del campus.
Jugar a cartes fins a la matinada, engatar-se amb el bon vi de Tokai, desafiar a espasa o pistola algú altre per qualsevol bogeria, anar a la conquesta de les al.lotes per a després abandonar-les i fer tot el que li venia de gust per a fer quedar malament la seva persona i el seu llinatge. Insultà els seus tutors, els digué perruques tinyoses i velles mòmies. Total: un «cromo». Totes aquestes coses arribaren a oïda del seu pare i aquest, tot veient que el seu hereu, no només gastava els seus doblers en ampolles de vi, juguesques, faldes, prostitutes i altres entreteniments, decidí tancar l'aixeta econòmica i no enviar-li cap cèntim més. Fou aleshores, quan perseguit pels creditors, mig mort de fam, assedegat de vi, sense tabac per omplir la seva pipa, que Schubri projectà el seu primer gran robatori. Resulta que a Goette, a més dels edificis universitaris, hi havia també un castell, la residència d'una família que durant segles havia ostentat la marca feudal en tota aquella contrada. I mirau per on va saber Joseph que en una sala d'aquella fortalesa hi havia la col·lecció numismàtica més important del país, amb peces que anaven dels dotze césars de Roma a l'emperador Frederic Barbarossa. En resum. Una troballa. Amb dos o tres amics de confiança preparà l'afer. Entrarien de nit en el castell, agafarien la col·lecció, fondrien l'or i l'argent i, llavors, el durien a vendre a Bremen o Hamburg. Tot i que només era guardada aquella estança per un porter, quan els joves entraren a la fortalesa, aquest pogué donar la veu d'alarma. Es mogué aleshores tot un cos de guàrdia. Els estudiants fugiren als quatre vents. I Schubri, per a salvar la seva vida, s'hagué de capbussar en el riu. El donaren per mort però salvà la vida. Havia nascut ja per a sempre més un capità de bandolers.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.