Un crani d'Atapuerca indica que els homínids potser xerraven fa mig milió d'anys

EfeAtapuerca28/07/06 0:00

Els ossos d'un crani recentment trobats oferiran dades sobre la capacitat de parlar dels homínids que van habitar a Atapuerca (Burgos) fa mig milió d'anys, una vegada que aquests siguin totalment extrets, fet que s'aconseguirà probablement a la campanya d'excavacions que es desenvoluparà el 2008.

Els trossos de crani semblen correspondre a un Homo Heidelbergensis que va viure a Atapuerca fa uns 500.000 anys, segons explicà el paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga, un dels tres codirectors de l'equip científic.

Les troballes permetran conèixer com era la sensibilitat auditiva d'aquesta espècie, i aproximar-nos al problema del llenguatge i saber quan va aparèixer. L'Homo Heidelbergensis, segons hipòtesis de l'equip, tindria una capacitat auditiva situada entre dos i quatre quilohertzs, molt semblant a la de l'home actual. «Això no vol dir que tinguessin un llenguatge elaborat, encara que segurament sí utilitzarien una comunicació simbòlica», precisà Arsuaga.

L'Homo Heidelbergensis és una de les tres espècies d'homínids investigada a Atapuerca al costat de l'Homo Antecessor i l'Homo Sapiens, tasca que el 1997 va merèixer el Premi d'Investigació Científica i Tècnica als seus tres codirectors: Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro.