«El patrimoni propi hauria de ser tornat a les comunitats d'origen»

-Quin paper té la llengua en un procés d'autodeterminació?

-És determinant. A Europa per exemple, els elements polítics dels diferents territoris tendeixen a diluir-se, el que queda és la cultura i la llengua, que és el més distintiu. La llengua i cultura catalanes haurien de tenir un estat propi. Factors com la llengua són els que acabaran marcant els límits administratius. Els estats estan perdent la seva raó de ser davant estructures més grans.

-Què pensau de què tornin els bous de Costitx?
-El patrimoni propi hauria de tornar a les comunitats d'origen. Cada país té dret al seu patrimoni que li ha llevat el colonialisme.

-Els Països Catalans també han sofert colonialisme?

-Sí, encara que no ha estat un colonialisme agressiu i descarat, sinó més bé un colonialisme subtil, de subordinació, on l'autoritat estatal s'ha atribuït les competències patrimonials.

-Com veu la cohesió dels Països Catalans, a nivell social i polític?

-A nivell de base crec que hi ha característiques lingüístiques, culturals i d'estil de vida que són les mateixes, la cohesió per tant no presenta cap problema ni fractura. En canvi a nivell polític les estructures que varen sortir de la transició són insuficients per aquest procés d'autodeterminació, la mateixa Constitució ha de ser reformada.

-Vivim bilingüisme o diglòssia?
-Pens que som monolingües, és més, la gent hauria de tenir autoestima pel que fa a la seva llengua en aquesta època de globalització, però és important ser multilingües. De tota manera, la llengua de cohesió d'un territori ha de ser la llengua pròpia, en el nostre cas el català.